martes, 29 de noviembre de 2016

Quan fora és groc, fins i tot vermell


Les tardes fredes al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes.
Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.
A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios "l'skyline" gris de l'Albera.
Temps de bolets, camins d'aglans i fulles mortes.
Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
 


Ara la ràdio parla de la mort de David Hamilton. Fotògraf de difuminats colors adolescents... d'un erotisme ingenu.

5 comentarios:

País Secret dijo...


Avui has fet diana en tres lloc que van directament al cor de la bellesa: l'skyline de l'Albera, aquest Dibuix (has escoltat la versió del Poetes amb l'acompanyament d'una veu femenina?) i les imatges oníriques i subtils de Hamilton.

Gràcies.

I bona nit Pere.

Carme Rosanas dijo...

Sempre al novembre, arraulit somiador... ens dibuixes una escena preciosa amb bona música de fons.

Tanco els ulls, jo també...

Bon dia de dimecres, Pere.

Mari Català dijo...

Imatge, música i belles paraules. Un bon acomiadament per a novembre.

Galionar dijo...

És fàcil somniar, a finals de novembre, a través dels teus somnis, Pere.
Que tinguis un bon desembre!

sa lluna dijo...

Somiar, amb els ulls tancats, des del teus colors es fa plaent.
Gràcies!
Molt bona tarda, Pere.