Avui no vull escriure't versos. Només són paraules si les llegeixes tu, si les llegeix un altre... semblen diferents.
Et faré un poema de colors, d'aquells que són per mirar. Poemes en silenci que ho diuen tot pintats amb aquells llapis que em vas regalar.
Un poema que es pugui tocar, fusta seca, olor de cedre i quan tanquis els ulls parlarà de nosaltres en blanc i negre o gris.
I potser t'hi posaré música, notes de colors com un calidoscopi sonor de Scriabin, com aquest "prelude" que tant t'agrada.
Avui no vull escriure't versos,
només són paraules si les llegeixes tu.
Et faré un poema de colors
pintats amb aquells llapis que em vas regalar,
quan tanquis els ulls parlarà de nosaltres
en blanc i negre o gris
i potser t'hi posaré música com un calidoscopi sonor
com aquest "prelude" que tant t'agrada.
Para Mónica y Jorge.
8 comentarios:
Les paraules son versos, en blanc i negre o gris.
Un poema de silencis, de paraules per a dos, de bonics colors musicals.
Deliciós.
FELICITATS, PERE!
Aferradetes de festa. :)
Moltes felicitats... Encara que s,acabi d canviar el full del calendari...
Tot i que val a dir que el teu text inicial és poètic, es confirma la meva impressió que molts poemes són només textos en els que cada tantes paraules es fa 'enter', per separar-les en línies...
Tens raó XeXu, això és la prosa poètica i la gràcia està en prémer la tecla "enter" en el punt adequat.
Llavors neix la poesia moderna, sense regles ... emocionant.
Bon dia XeXu.
si l'alfabet te 26 lletres i la caixa 24 colors...
pot quedar ben acolorit tot plegat...
un petó molt gran senyor Pere
En prosa o en vers ets un poeta.
ajuntar lletres sigui de la manera que sigui sempre serà una cultura enriquidora i un art.
Bé, potser les multes de tràfic en siguin alguna de les excepcions....
Publicar un comentario