sábado, 5 de marzo de 2016

Pinzellades XVI



Gotas de lluvia
recorren infinitos caminos
en los cristales de casa.
Me acuerdo de tus mejillas
llenas de senderitos
un día cuando llorabas.



Enlluernat per la nit.

4 comentarios:

novesflors dijo...

Molt tendre.

Helena Bonals dijo...

Les gotes de pluja, com les llagrimes, fan poesia.

Carme Rosanas dijo...

Molt bonic... analogies de la vida, que a vegades ens surten de dins.

Gerònima dijo...

La pluja, com les llàgrimes, és alliberadora.
Aquesta cançó m'encanta.