martes, 20 de octubre de 2015

Pinzellades I


I... vaig adorar al Sol
tremolant
com un equilibrista
sobre la fina corda de la sorra.


5 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

I el sol s'ajupia...
perfilant la fina corda de la sorra
per alleugerir tremolors,
per evitar cap caiguda.

Bon vespre, Pere.

País Secret dijo...


Em semblen una gran metàfora aquestes paraules. Caminar al fil de la sorra no t'eximeix de creure en miratges.

bon dia Pere

cantireta dijo...

Cada aresta de la duna, un fil de llum.

Preciós, Pere.

Una mega abraçada, amic... :-)

novesflors dijo...

Que el sol t'aporte energia, que ens l'aporte a tots.

Galionar dijo...

Paraules molt boniques, Pere, que deixen llibertat a múltiples interpretacions.
Una abraçada!