lunes, 6 de julio de 2015

Cites



He creuat l'oceà per veure't
Jo vinc del nord, de més amunt del desert
És normal una cita tan lluny de casa?
No, és clar! però has vingut i ... està molt bé
Podríem pujar tot costejant fins a Mogador
Si, així tindrem temps per conèixer-nos
Em dic Chico, tu com et dius?
Rita, però al xat el teu nom era Tango
Bé, tu també et deies... Sardana




Per als que viatgen lluny, a llocs remots i bells, per conèixer-se.

8 comentarios:

XeXu dijo...

Ara no sé si ens expliques una situació real o inventada, però de ben segur que té molta part de veritat!

Pere dijo...

XeXu:

Feia temps que no escrivia res al bloc. Avui he penjat aquesta petita història; real o imaginada, tant li fa.
M'agraden els capvespres davant del mar, les cites tendres, la gent jove i ... aquesta cançó.

Bona nit .

Carme Rosanas dijo...

Ben tornat al blog.

M'agrada molt la dedicatòria que has posat al final... més que la història... segur que molta gent s'hi pot sentir identificada. Jo no, però m'agrada igual.

Bona nit, Pere!

sa lluna dijo...

Si m'ho permets ...
Pels qui volen conèixer-se no hi ha llocs remots, tot i que siguin bells. ;)

Felicitats endarrerides, Pere!
Aferradetes.

novesflors dijo...

A mi també m'agrada la dedicatòria final, però no me la prenc en el sentit geogràfic, sinó simbòlic.

Ada dijo...

Això ha passat segur i aquí hi havia tema!!! Conta conta més... va .... ;-)

Galionar dijo...

Per als qui no han perdut la il·lusió, per als quals encara existeixen ports on somniar d'arribar per ser feliços... Per a ells, el teu post i la vida oberta al seu davant.
Una abraçada, Pere!

marta dijo...

M' agrada sigui real o fictici i no hi ha final mes perfecta que Mogador.
Una abraçada