martes, 3 de febrero de 2015

Escrits d'hivern




Visc en un país de vent
va i ve
porta i lleva
i fa embogir.

M'adorm el fred
i em despullo
sobre catifes d'herba ...

Estimo
les flors de l'hivern
senzilles, petites, modestes
que fan molta olor
que viuen molt temps.

Finestres tancades
finestres d'hivern
i els gats a les fosques
mirant al cel...
per si neven ratolins.

Fins i tot el vent
al final de la tarda
acarona la teva solitud.

L'hivern és silenci
sols
el batec del cor.
Callem tots junts
plegats
mentre ens fem companyia.
Però ... tu no calles
mai
i ens esvalotes!

Sóc l'ós que dorm a l'hivern
no em ve de gust fer res
dormo, però entre somnis
escolto el bosc, el soroll dels altres
i quan senti gotejar el gel per d'amunt del nas
sortiré poderós del meu amagatall
bramant ...
amb força! perquè tots em sentin
i em menjaré les maduixes ...
totes! perquè m'agraden
i explicaré el que he somiat.



5 comentarios:

novesflors dijo...

Esperem, doncs, l'arribada de l'ós.

Carme Rosanas dijo...

M'agraden aquests bocinets d'hivern...

Potser nevaran ratolins si ens fem gats, o solituds si ens fem ombres o bocinets d'amor si ens fem persones.

Sergi dijo...

Voleu dir que eren fragments inconnexes? Tots sobre l'hivern? Mira que abans m'agradava el fred, però ara no tant, no sé per què. Les floretes no sé si viuen, però les meves mans arriben a unes temperatures preocupants.

Galionar dijo...

Que boniques, aquestes interioritats d'hivern, Pere, i quina deliciosa música per acompanyar-les! Quan arribi el bon temps, obriràs la finestra i el teu cant serà fruit d'uns altres somnis, de diferent textura, igual de bells.
Una abraçada!

cantireta dijo...

Molt inspirador... ratolins, flassades i maduixes...que arribi la primavera, sisplau.

Un petó, Pere.