miércoles, 26 de febrero de 2014

Fuente y caudal


Cuando escucho la guitarra de Paco de Lucía siempre me acuerdo de ti.
Te conocí cuando eras como el agua, como el agua de un torrente, ruidosa y alborotada.
La risa fresca y transparente, limpia como el agua.
No sabías a nada, te impregnabas de lo que tocabas y eras un manantial de olores.
Olías a tomillo a menta y a lavanda y el musgo de tu vientre a la humedad del agua.
Me mostrabas la rutas seguras, el camino recto y rodeabas mi cuerpo rumoreando.
Luego te alejaste poco a poco, como el agua, por los meandros de la vida en silencio, sin decir nada.
A veces en la mar inmensa creo contemplar tus ojos, que son como el agua... llenos de lágrimas.


Paco de Lucía ha fallecido esta noche a los 66 años en Cancún (México).
Se ha reunido con su amigo Camarón y ya suena una rumba en el cielo ...entre dos aguas.

sábado, 22 de febrero de 2014

22 Febrer 2014


Sueño

Desgarrada la nube; el arco iris
brillando ya en el cielo,
y en un fanal de lluvia
y sol el campo envuelto.
Desperté. ¿Quién enturbia
los mágicos cristales de mi sueño?
Mi corazón latía
atónito y disperso.
...¡El limonar florido,
el cipresal del huerto,
el prado verde, el sol, el agua, el iris!
¡el agua en tus cabellos!...
Y todo en la memoria se perdía
como una pompa de jabón al viento.

Antonio Machado va morir a Collioure camí de l'exili avui fa 75 anys.

La Vanguardia 22-2-2014 Machado.



No te n’oblidis mai

Aprèn l'aspra lliçó
d'aquells que t'han guardat
dins l'aire mort el do
del vent de llibertat.
Recorda la fredor
d'un cor antic parat.
No sollaràs la flor,
el nom de llibertat.
Guaita de nits, pastor
al prim son del ramat,
mantén l'alta cremor
del foc de llibertat...

Salvador Espriu va morir a Barcelona avui fa 29 anys.



Recordo l'olor d'un temps, d'aquells dies tan blaus, d'aquell sol de la infància. Quan la ginesta floria i els camps eren vermells de roselles ... una olor de versos.

sábado, 15 de febrero de 2014

Aparences i mentides




Visc de nit
escric
visc de dia
adormida
i al final tot és mentida
ni visc ni escric ni sóc dona
ni de nit adormit espero al dia


sábado, 8 de febrero de 2014

Bloc teatre XIX



El teatre va obrir les portes per estrenar una obra titulada " Xarxes socials". L'autor era un jove escriptor amb gran experiència en aquests temes, havia estat enganxat a les xarxes socials i després de superar la seva addicció va escriure aquesta peça meitat teatre, meitat " reality " .
Per entrar a la primera sessió a més de pagar l'entrada havies d'acreditar que pertanyies a alguna d'aquestes xarxes , si participaves en diverses et feien triar - ne una.
El " show " va començar puntualment . A la platea s'asseien els usuaris de Facebook i d'Instagram que no paraven de fer fotos , al galliner una turba de Twitteros piulant-se entre ells bestieses de menys de 140 paraules i a les llotges els Blocaires , un grup molt col · legiat de lletraferits i succedanis .
Es van apagar els llums , va pujar el teló però només es veien les cares il · luminades del públic contemplant les pantalles de les seves " tablets " i " smartphones ", passant de tot.
Llavors surt l'actor principal a l'escenari enmig d'un silenci trencat per una remor de teclejat que puja de la sala i diu amb veu potent :

Senyors
les xarxes socials són vostès
i ara ... ja no els importa res més!

Fi , baixa el teló.
(Bé, hauria d'haver dit: "es tanca la sessió")

domingo, 2 de febrero de 2014

L'hivern



Sota branques despullades
em vaig vestir d'hivern
sóc aigua i fred ... sóc terra
demà seré neu.



Tot escoltant Vivaldi, un increïble hivern de música techno.