viernes, 31 de enero de 2014

Carta d'ajust (Un post ... que no s'acaba mai)


La Carta d'ajust venia sempre abans del programa. És clar, aquí hi ha un problema...estic pensant en el programa que ve després i no se m'acut res.
Sabeu que faré: aquest post serà com un full en blanc, aniré afegint ratlles, escrivint tot el que em passi pel cap.
Tinc temps i espai perquè aquesta cançó és molt llarga.


Comencem doncs...

Escriure un bloc és:
despullar-se un xic per dins
mostrar secrets inconfessables
recordar-se dels amics
pensar en les persones que estimes.

Escriure un bloc és:
tenir poca vergonya
patir per imaginar
cometre un acte de supèrbia
desvetllar històries desconegudes.

Escriure un bloc és:
aprendre coses noves cada dia
escoltar la música de l'ànima
contemplar imatges inoblidables
provocar sentiments.

Escriure un bloc és:
saber que em llegeixes sempre
i si et canses de mi o m'avorreixo
sortiré de la teva vida prement una tecla ... "delete"!

 

"Tenias quince años, ojos grandes, voz de gata. Olias a tinta china, a colonia de lavanda.
Un día te besé en el pelo, en el cine, en la cara. Pero ya no recuerdo tu rostro.
Amor evanescente...amor de infancia."


M'han robat un comentari i no sé qui l'ha amagat. 
El comentari deia: "Per parlar amb la mirada cal compartir l'ànima"
He perdut un comentari i... no sé qui l'ha guardat.


Sóc un llop feliç.
El meu bosc és ple de porquets, llenyataires, àvies, caputxetes i caçadors feliços. Cada dia cantem, ballem i mengem perdius.
Però de vegades surto de les pàgines del meu conte, faig una volta per aquí i somric... encara que em costi.


Amors prohibits

M'estimo a mi mateix
com t'estimo a tu
en silenci
sense pors.
T'escolto mut amor ... quan calles
i et penso cada dia
però no t'ho dire
mai.

(Els amors prohibits són els amors mes grans)


Un dia li vaig dir: A mi el que m'agrada de tu és "lo bonita que eres y lo bién parida que estás..."

Ahir va morir un poeta...

Sefiní
 
Basta por esta noche cierro
la puerta me pongo
el saco guardo
los papelitos donde
no hago sino hablar de ti
mentir sobre tu paradero
cuerpo que me has de temblar.

Juan Gelman


La vida m'ho ha regalat tot, tinc més de mil anys; els meus planetes estan en harmonia.
Mai sabràs si dic mentides, visc a tot arreu; no necessito diners.
Vaig arribar fa temps després de conèixer l'univers. Però no puc dir-te tot el que vols saber, demanes tant, tant que ja no sé respondre't.
Ja ho saps... sóc l'amor! La incertesa de l'amor.


Com un ocellet entre les teves mans em sento morir.
Només em puc salvar si em deixes lliure
o si em dones de menjar...llet amb pa.


No he vist mai la posta de sol al Cafè del Mar escoltant música Chill-Out.
Però, un capvespre a Zahara de los Atunes el sol va omplir la platja de colors; a prop, les pastures dels braus i l'olor de l'herba.
L'aire fresc de l'oest feia escuma amb les ones i tu emocionada cantaves quan el sol s'amagava, lluny ... al final de la mar.
 

Ara sóc com un riu
un doll d'aigua
camino voltant obstacles
faig bells meandres
i travesso les muntanyes
... pel mig!


A la Carme no li ha agradat la meva versió d'un poema de Brossa:

Si eres en Joan Brossa, de vegades no m'agrades.
Si eres una manera de parlar, primer cal escoltar.
Si m'estimaves sempre, som dues barques varades.
Vas i véns com les onades, plores i ... de vegades no m'agrades.

 
Aquesta dona té cops amagats ... l'altre dia em va sorprendre amb un vers inoblidable:

Demà,
et miraré com ets,
des del matí,
cap maquillatge no t'amaga prou
com per no veure't.
Fins a la nit.
Et miraré com ets.
I tu...
Mira'm com sóc.

Carme Rosanas



"Les mans toves surten del cap."
(Idea per a un retrat surrealista)

Fa molt de fred, és final de mes, el repartidor de publicitat tenia pressa per tornar a casa i ens ha omplert la bústia amb un munt de fulletons de propaganda d'en "Masallera de Vic, barrets i complements".
Ara ja tenim paper ... per encendre la llar de foc uns quants dies.


Visc de nit
escric
visc de dia
adormida
i al final tot és mentida
ni visc ni escric ni sóc dona
ni de nit adormit espero al dia


Fi del post