sábado, 27 de diciembre de 2014

Les paraules que diem amb els ulls



Hi ha paraules que no sabem escriure, mots que no s'han inventat.
Potser és un llenguatge secret, un joc de mirades. Són les paraules que diem amb els ulls.
Prop de cap d'any mirant al mar les ones s'emporten les paraules, van i vénen els mots.
Sóc l'aigua que t'esquitxa i nega els ulls, fujo com la ressaca mar endins. Perquè em fa por el que dius i no vull escoltar-ho.
Però he de tornar com sempre, en silenci, com la vela que trenca l'horitzó. Perquè hi ha mots que no s'han inventat i he de mirar els teus ulls per entendre-ho.



Joe Cocker va morir el passat dilluns 22 de desembre.

5 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Mirant els ulls s'entenen moltes coses, però també hi ha paraules que s'haurien d'escoltar sense por...

Tornar, està bé...

Que tinguis una bona entrada d'any, Pere!

XeXu dijo...

Sempre es diu que els ulls parlen, que són el mirall de l'ànima, però en la meva humil experiència penso que no són per tothom igual. És cert que de vegades pots llegir coses als ulls de tothom, però al llarg de la vida he ensopegat amb algunes persones que parlaven pels ulls, que realment no els calia articular paraules, i aquells ulls estaven per sobre de tots els altres. No val per tothom, però quan et trobes algú que parla amb els ulls, uf...

Galionar dijo...

En algun moment o altre de la vida ens trobem amb aquesta sensació que hem d'aprendre nous llenguatges perquè els que ja estan inventats no ens serveixen per expressar el que sentim i volem dir... Creiem que hem descobert sentiments que només a nosaltres ens pertanyen, i segur que és així... Però segur que a moltíssima de la gent que ens ha precedit els ha passat el mateix. Perquè descobrim i vivim les experiències de manera personal i intransferible... El llenguatge dels ulls, igual de sincer, igual de fals com les paraules.
Amb Joe Cocher hem perdut un altre referent de tot allò que ens passava quan érem joves...
Una gran abraçada, Pere, i molta força vital per al 2015.

cantireta dijo...

De mi ho diuen. I diuen que no cal que badi boca, si no és per fer petons.

N'he conegut uns quants. Uf, com diu en XeXu... intensos, sincers, i eròtics, també.

Abraçades!

sa lluna dijo...

Poques paraules són tan clares com les que llegim en els ulls, però tant en el llenguatge oral, com a l'escrit, com en els silencis sempre hi ha "mestres" que confirmen la regla.

Bones festes i bon any, Pere!
Aferradetes ☺