jueves, 18 de septiembre de 2014

Ella



Ella no diu mai res, sempre hi és. Sovint canvia d'imatge, és l'àngel que em guarda.

M'estimo
com t'estimo
en silenci
sense pors.
T'escolto mut amor ... quan calles
i et penso cada dia
però no t'ho dire
mai.

Com un amor prohibit.


6 comentarios:

XeXu dijo...

M'has fet pensar en un relat que vaig escriure un cop sobre el que semblava una dona, però en realitat era un maniquí...

cantireta dijo...

mocador. un drap que tapa l'ànsia de l'amor. Una piga enamorada.

Bon dia, Pere :-)

Carme Rosanas dijo...

Quina sort tenir un àngel que et guarda, encara que sigui silenciós... Si tu el sents ( o la sents) ja et deu ser suficient.

Jo necessito tant de les paraules que no sé si sóc capaç de reconèixer cap àngel que sigui absolutament silenciós.

Si us plau, a qui correspongui, em demano un àngel que sàpiga parlar. :D

Galionar dijo...

Si estimes, Pere, i si estimes sense por, la felicitat no és una utopia per a tu. Ets un home afortunat, i els silencis no et fan nosa.
Una abraçada.

novesflors dijo...

Està bé. Un àngel el voldríem tots.

Fedora dijo...

Està bé tenir un àngel que et guarda. Crec que el meu ha fuit d'avorriment...