domingo, 15 de junio de 2014

com@enta.me


De vegades no saps si és perquè estàs cansat, potser trist o fart d'aquesta rutina d'insensateses, que se't rovellen les paraules.
Costa escriure, dir alguna cosa que no hagis dit i sobretot deixar anar un bri de tendresa damunt d'un paper blanc.
Sort que estem al juny, el mes que més m'agrada. Ara al final de la tarda, tornant de la feina, encara tinc temps de veure com el sol amanyaga els cims de l'Albera i mentre prenc una cervesa freda amb quatre xips espero que arribi el moment màgic en què el temps s'atura dos minuts i ... es fa fosc.



com@enta.'m

9 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Doncs, ja saps que jo sempre estic a punt de comentar-te.

T'entenc bé... I m'agrada que finalment sempre busquis la tendresa per escriure al teu blog. Els que et llegim, sabem que la trobarem aquí.

Aquest dies que la lluna és tan gran, els capvespres i l'entrada de la nit encara són més bonics.

Bon diumenge, Pere.

sargantana dijo...

hi ha magia en aquest moment que dieu, pero tambe en la lluna com diu la Carme, i en les paraules, les imatges i en la musica...
i en les relacions que establim a traves d'aquets espais

petons Pere

Pais secret dijo...


Comente'm doncs...

Aquest juny, malgrat la calorada ,ens ofereix un espectacle diferent i agradable cada dia.Que estàs cansat de calma txitxa? T' envia un pet de tramuntana que ho esbandeix tot. Que tens mal de cap del vent? T' envia un ruixat reviscolador perquè se'n vagi...I els cels, què me`n dius? I la transparència de l' aigua, per allà al darrere...? I les postes?
Varieté i qualité.

En un altre ordre de coses, no pensis que et costa deixar un bri de tendresa damunt de res. Fins i tot li deixes damunt una samarreta ;-)

A gaudir del moment, Pere.




Galionar dijo...

Crec que t'entenc molt bé quan parles d'aquesta apatia blocaire, Pere, però és que hi ha temporades per amarar-se de sensacions en silenci i d'altres on apareix la necessitat de dibuixar-les amb els mots. No cal forçar el temps de cada cosa, sinó deixar-lo fer...
Amb tot, en el teu espai sempre hi trobarem aquesta tendresa tan teva, que sempre ens agombola.
Una abraçada!

XeXu dijo...

Home, si ens ho demanes així... haurem de comentar. Massa calor perquè el juny m'agradi... però sempre serà millor que el maig, és clar.

cantireta dijo...

Al tuiter i on faço falta. El capvespre és màgic...el temps es vol aturar, si escoltes amb intensitat el que et diu.

Un petonet de dilluns! :-)

Fedora dijo...

Aturar i escoltar, no tothom ho fa ja.
Bona nit, Pere

sa lluna dijo...

De vegades els silencis parlen per sí sols.
I ens parlen de la bellesa que hi ha en tot moment i de la tendresa que sempre ens deixes.

Molt bona tarda, Pere!
Aferradetes :)

novesflors dijo...

Tots tenim temporades més tristes, més silencioses, més... però ja veus, ací estem, comentant-te, perquè a aquest carrer Arquímedes sempre fa goig arribar. A mi el que més m'agrada de juny és que la claror del dia dura molt.