domingo, 2 de febrero de 2014

L'hivern



Sota branques despullades
em vaig vestir d'hivern
sóc aigua i fred ... sóc terra
demà seré neu.



Tot escoltant Vivaldi, un increïble hivern de música techno.

9 comentarios:

Joana Navarro dijo...

Molt bonic, Pere, ja t'ho vaig dir!!!

Ací el meu, tot i que(ja l'has llegit ;)

D'hivern, els pètals
com volves de neu. Trista
bellesa als arbres.
Sota les seues branques,
teua i meua, la vida.

Helena Bonals dijo...

Aquest hivern és "en el més cru de l'hivern cru"!

Galionar dijo...

Certament, Pere, em sembla que aquests hivern ho és massa, de cru...
Una forta abraçada!

Carme dijo...

Jo també vaig vestida d'hivern,
com els arbres, que n'obtenen la millor resistència.

M'agrada molt el teu vers demà seré neu... jo si fos neu em desfaria de seguida.

novesflors dijo...

Avui sóc aigua i fred, demà seré neu, però despús-demà... seré la primavera.

sa lluna dijo...

Deliciós el teu poema!!
Jo no podria ser neu, em moriria.

Bon dilluns, Pere!
Aferradetes :)

Fedora dijo...

Estimada neu, ets tu qui m'ha gelat el cotxe avui dematí? A 3ºC, tinc molt de fred!
Aviat tornaràs a cremar, segur, bo és el senyor Pere...
Una abraçada!

xavier pujol dijo...

"Demà seré neu"
abans de tornar a ser aigua
demà seré teu
abans de tornar a ser terra.

Fita

sargantana dijo...

salutacions Pere
veig que us manteniu en forma
ho celebro !
i la música..genial !!

petons de sargantana