viernes, 13 de diciembre de 2013

Un home i una dona



De vegades no sé què dir-te.
Potser no cal dir res, només mirar-te, mentre el lent pas de les hores fa caminets a la pell; corriols de sal i aigua.
Avui veient "Un homme et une femme" de Claude Lelouch he recordat un temps de "vi i roses" quan tot ens sorprenia, quan no teníem mandra; la peresa de l'amor.
Perquè estimar costa, sobretot si no hi ha lloc per al sentiment i el dia a dia s'ha endut a Peter Pan.
Quan un home estima a una dona la vida és més intensa, més fàcil, fins i tot quan les coses no van bé.
Ara arriba Nadal i tot és un xic més difícil, pel que ens passa, pels anys viscuts. Però encara t'estimo, uns dies més que altres i de vegades ... no sé que dir-te.

9 comentarios:

Carme dijo...

Un somriure ... A canvi d'uns silencis que no voldríem, però que són...

Un somriure de suport i complicitat...

Bon cap de setmana Pere!

Pais secret dijo...


Potser la passió se´n va amb els anys, però hi ha l' estimació i el respecte, i també és important que hi siguin, encara que no es pugui expressar amb la paraules.

Crec que aquesta pel·lícula li agradava molt a la meva mare. Ara miraré al you tube,a veure si la recordo.

Bon vespre, Pere.

novesflors dijo...

Que ens estimen és meravellós, però si això ha volat, també és molt bonic estimar.

Fedora dijo...

Doncs no diguis res, només estima.

Galionar dijo...

Enyorem aquella passió que de tan grat ens feia embogir, sobretot quan ens fem grans, però els silencis i els somriures, possiblement, són un senyal que encara no tot està perdut...
Una abraçada!

Helena Bonals dijo...

Un cop em van explicar que no es pot estimar al 100%, com no pot votar tothom el mateix partit, ni tan sols en un 80%. Jo, que voldria l'amor absolut, no vaig estar gaire contenta amb aquesta realitat.

sa lluna dijo...

Un t'estim ho omple tot, el silenci, la pell i el cor.
Però si no saps què dir, o si no surten les paraules, no diguis res i estima.

Bessets i bona nit, Pere :)

cantireta dijo...

Però els gestos poden suplir aquest amor intens ara diluït. I l'escalf del cos en asseure's junts, i els comentaris, i les bromes. La brasa.

Bon vespre, Pere :-)

Joana dijo...

A vegades sobren les paraules. Una mirada ho diu tot :)