viernes, 8 de noviembre de 2013

Bloc teatre XVIII



La puntualitat és una qualitat que no he tingut mai , ja sé que això no està bé però sempre faig tard pertot ... és com si volgués aturar el temps , allargar les hores .
Avui m'ha passat una cosa molt curiosa . He anat al teatre i he arribat tard , la funció ja havia començat i l'acomodador no m'ha deixat entrar . Diu que no es pot passar fins a la mitja part , però jo sóc l'actor principal i no entenc què estan representant allà dalt de l'escenari .
És una obra moderna d'aquelles que agraden perquè ningú entén res , no saps qui interpreta , els actors o el públic i el protagonista espera al vestíbul a que acabi la funció per fer una entrada triomfal .
En aquest país que és com un teatre de comèdies ja sol passar que el públic interpreti als personatges i els actors arribin tard al final per rebre els aplaudiments .
Perquè val un home ? Pel que fa , pel que diu ? No !! Avui vals pel que calles ... i si no us ho creieu escolteu com m'aplaudeixen mentre em menjo una bossa de crispetes assegut tranquil · lament al vestíbul ...


No li diguis a ningú que no vaig arribar a temps ...

8 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Avui vals pel que calles...

Aquesta frase em fa sentir ben estranya. Jo he callat molt (no sóc xerraire i a les trobades i reunions de gent callo molt) i no n'estic gens contenta ni satisfeta... no trobo que això valgui gaire. Ara no callo tant, però... buf!!! encara, encara...

Bé tu parlaves d'altres coses, però jo m'he encallat aquí. I t'aplaudeixo, Pere, i t'aplaudeixo, protagonista... :)

Bona nit, Pere...

Fedora dijo...

Potser hagi teatres en que no hi ha paper protagonista. Tots ho som des del nostre món concret i, alhora, secundaris dels altres mons.
Callar és bo a vegades, és honest. Una abraçada, Pere! Sembla que sí, que has tornat, estic contenta.

Galionar dijo...

Dins d'un teatre tothom val segons el paper que vol representar o que se li assigna... Fora del teatre, un home val pel que ÉS.
Una molt bona entrada, més profunda del que sembla a primera vista.
Una abraçada, Pere!

ENRIC dijo...

Humpfrey, no arriba mai tard.
Ell, es el sol, el temps, l'hora , el rellotge.

sa lluna dijo...

No sé si un val més pel que calla o pel que diu, el que si és cert és que callant observa i, potser, aprèn.

En tot cas, aplaudiments Pere!
Aferradetes :)

Anónimo dijo...

demà ho provaré, arribaré tard a la feina a veure si algú ha començat a fer la meva feina per mi...

novesflors dijo...

Ets genial. M'encanta aquesta entrada.

Josep dijo...

Posats a fer teatre, jo vull ser autor, escriptor de textos.