sábado, 13 de julio de 2013

Juliol, xafogor ... bous i dones al carrer.



Aquest juliol no m'agrada gens i no penso dir res més.

Però...
Al portal del número dos
viu la meva estimada
visc allà dalt, sol solet
passeja... sota les voltes
blanca com un glop de llet
a eixopluc de ma mirada.

Vermell el rostre senyora, quan us besi dolçament a les ribes de la nit.
 
Les fulles de llum
com les cuques a la nit
les toques i s'apaguen
i de vegades ... se'n van.

Tinc una solitud immensa
m'espanta i em dóna vida
però ara tot sol, nàufrag
m'ofego en aigües tranquil · les
gelat ...
 

5 comentarios:

Galionar dijo...

Pere, possiblement hi ha uns quants motius per fer d'aquest juliol un mes antipàtic. De fet, també qualsevol altre mes n'està ple, de motius així. Per sort, també hi ha moments especials que serveixen d'antídot contra la desesperança.
Bocins de comentaris teus, oi? Una mostra de l'antídot a què ara mateix em referia.
Una forta abraçada!

cantireta dijo...

Millor les dones que els bous...però també millor les pel·lícules del satèl·lit que les de canals privats.
En fi, i millor l'orxata que l'aigua.

Una abraçada, per si de cas.

Fedora dijo...

Solitud...però sempre hi ha esperança. Abraçada, senyor Pere.

Drapaire de mots dijo...

aquest any els toros, han estat plens de gom a gom, es veu!
i les noies deuen aprofitar l'escalfor del vi, per anar amb topless (per si el temps no acompanya...)
A mí tampoc m'agrada.

Carme dijo...

A mi tampoc m'agrada gaire aquest Juliol i no em preguntis perquè...

Els teus versos sempre m'agraden, aquests sí, fins i tot en aquest Juliol antipàtic! :)

Bona nit, Pere!