lunes, 13 de mayo de 2013

Vaig tindre un somni




He vist "Els Miserables" al teatre i al cinema. Escoltant la cançó "I dreamed a dream" vaig decidir escriure un post parlant d'aquests somnis que tots tenim i que amb el pas dels anys gairebé mai es compleixen.
Però repassant la lletra de Alain Boublil no vaig ser capaç d'imaginar un text millor. Així, el que he fet és traduir-lo i interpretar-lo a la meva manera.
Vaig tindre un somni... és una frase molt corrent, molta gent la diu,  fins i tot algú l'ha fet cèlebre.
La veritat és que jo vaig tindre un somni, com tu, com gairebé tothom.


Ja fa temps que somio
quan hi havia esperança i valia la pena viure
vaig somiar que l'amor no moriria mai
vaig somiar que hi hauria perdó.

Llavors era jove i valenta
els somnis es feien, es desfeien i es perdien
res era important
ho cantàvem tot, ho bevíem tot.

Però els gats vénen de nit
amb veus que esgarrapen
igual que t'arrenquen la il · lusió
fan que t'avergonyeixis dels somnis.

Ell va dormir al meu costat un estiu
amb ell vaig passar uns dies meravellosos
s'em va emportar la infància
però s'en va anar quan arribà la tardor.

I jo encara somiava que tornaria a mi
que passaríem la vida junts
però hi ha somnis impossibles
hi ha temporals que no podem capejar.

Vaig somiar que la meva vida seria
tan diferent de l'infern en què visc
tan diferent del que és ara
la vida ha mort el somni que vaig somiar.


Potser només vaig somiar ... un somni.


9 comentarios:

Carme dijo...

Doncs, sí, tots tenim un somni o al menys teníem un somni, que com diu la cançó, la vida s'encarrega de matar... o fins i tot potser més d'un, algun de personal, i també algun de col·lectiu...

sa lluna dijo...

Un o uns quants, desapareguts mentre els anava somiant, tan lluny van quedar que fins i tot és impossible tornar-los a somiar...Ara són més lleugers, més pensats, menys somnis.

Potser un dia somiaré que tinc un somni i que es fa realitat...qui sap!

Aferradetes dolces, estimat Pere!

novesflors dijo...

El darrer vers és impactant.
Però jo diria… i, tanmateix, continuem somniant.

Fedora dijo...

N'hi ha que diuen que només somniant aconseguim el que volem...no ho sé, em conformo -ja ho dic a la meva pàgina- si sé voler el que ja tinc.

cantireta dijo...

JO em limito a despertar-me i pessigar-me. Els somnis que tenia es van morir el dia en què vaig aprendre a bregar amb la malaltia dels altres.

I callo per no entristir-te.

Petons, estimat Pere.

sargantana dijo...

hi han somnis que creixen amb nosaltres i d'altres que moren de vells
l'important es somiar..somiar i somiarrrrr

;-)

Guspira dijo...

A mi m'encanten els somnis! És com tenir una vida paral·lela a la real.
Jo vull somiar sempre!
Que tinguis un bon dia, Pere! I Una nit plena de bons somnis... ;)

Joana Navarro dijo...

i si vivim el somni i somniem la realitat?
difícil oi? Encara que tot seria negar-se a tancar els ulls :)
Bona nit, Pere

Galionar dijo...

Potser sí, Pere, que tot es resumeix en la teva darrera frase: "Potser només vaig somiar un somni..."
Una abraçada.