domingo, 21 de abril de 2013

Bloc teatre XVII


Puja el teló, apareixen el protagonista i el seu altre jo, un personatge caracteritzat de Salvador Dali.

P.-Cada dia escric dues línies però ara tots els dies són iguals i sempre escric el mateix.
I a la nit tinc son!

D.-Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.
A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu.
Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu.

P.-En cap cap hi cap que Déu en deu deu.
En cap cap cap el que cap en aquet cap.
Que te creus que te crec?

D.-Els catalans parlant sembla que trenquem nous... Escolta això:
Una polla xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

Baixa el teló.

9 comentarios:

Galionar dijo...

Com que aquestes sessions de teatre han estat i són la sal i el pebre del teu blog (un plat pla, ple de pebre negre n’era; un plat pla, ple de pebre negre està), benvinguda sigui la nova temporada del noble art del déu Dionís.
Una abraçada, Pere!

Carme dijo...

Estem embarbussats... :) I jo que visc al bosc ni busco vesc, ni visc del vesc que busco al bosc... m'encanta embarbussar-me amb els embarbussaments embarbussats. :)

Bona tarda, Pere!

novesflors dijo...

Plou poc però per a lo poc que plou plou prou.

Pais secret dijo...

Pere, Peret, pintor,
premiat per Portugal,
porta pots i potinguetes
per posar pebre picant.


M´encanta aquest do de pit de´n Dalí, aquí si que és autèntic!

Bona tarda Pere, pintor d´il·lusions.

zel dijo...

un plat blanc pla ple de pebre negre està...

em sembla que tots hem begut de les mateixes fonts!

sa lluna dijo...

-Paula para la taula, para-la bé que el pare ja ve.

-Déu vos guard, que té guants?. Diu: si. Diu: quants?. Diu: tants. Diu: tants?. Diu: si. I quant valen?.Diu: tant. Diu: quant? Diu: tant. Diu: tant?. Diu: si. Doncs ara no en vull!

- A mi sí, que re mi fa si fa sol o si no en fa.

Això...perdoneu que avui he dinat de llengua. Bona tarda!!
Aferradetes Pere!!

cantireta dijo...

Jo m'embarbusso, tu t'embarbusses, ell s'embarbussa...

Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de ràbia li corria al darrera.

En cap cap cap el que cap en aquest cap... i va per tu.

Un petó!!

Joana Navarro dijo...

Arribe tard, però a temps per felicitar-te el Sant Jordi.

Bona diada, Pere!

sargantana dijo...

i en baixar el teló sonen els aplaudimets...

molts petons, amic Pere
salutacions senyor Dalí