domingo, 3 de marzo de 2013

Com un desert



Repasses la vida i és com un desert, un desert immens. De dia crema i t'enlluerna, de nit gela, mentre tu petit com un gra de sorra contemples les estrelles.
Llavors veus com l'erm t'envolta de solitud i bellesa, de l'excitació de la por. No hi ha camins, s'han de fer seguint les paraules dels savis.
Ara el vent porta crits, música i soroll de bèsties. És l'oasi, el mirador, talaia de qui està perdut, refugi dels assedegats, ombra de fulles verdes.
Jo et pregunto Sahra ... el nom d'aquest meu desert, si queda molt de camí, si vaig massa a poc a poc, si arribaré a veure el mar abans de la lluna vella.
Negres ulls en la foscor clars com el meu desig, boira de te calent, carícies d'una pell seca.
La vida és com un desert sempre donant-li voltes, tu ets la casa que estimo i allà al final ... hi ha la mar.

9 comentarios:

Pais secret dijo...


Òstres noi, que bonic.
He sentit parlar milers de cops del desert, tothom en queda meravellat. Jo no puc dir res perquè no hi he estat, però em fa la sensació que és un lloc on reposar la mirada, un horitzó infinit inabastable.

Bona i encalitjada tarda, Pere.

Carme dijo...

Jo em sembla que sí, que vaig massa poc a poc... ara que ho dius...

Un text bellíssim, Pere.

Bon vespre de diumenge.

zel dijo...

I és trist, a mesura que anem creixent, més desert trobem...

novesflors dijo...

Sí però en la travessa pel nostre desert sdempre trobarem algun oasi.

cantireta dijo...

I sota la sorra, l'aigua que assedega l'esperit. I en el desert, el clam que et crida, constant, com grans de sorra fent dunes mòbils.

OH! ( i un petó per arrodonir-ho, Pere.)

Francesca Azar dijo...

Tots sabem de deserts, tan presents a pesar dels oasis. No sé què dir-te, trobaràs la mar? no deixis de caminar...Una abraçada!

Galionar dijo...

Crec que sempre hi ha un horitzó davant nostre, camí enllà, que ens esperona a continuar avançant per tal d'aconseguir arribar-hi algun dia, tot i que en el fons sabem que no el podrem abastar mai... Per sort, sempre ens quedaran els somnis.
Una abraçada, Pere.

sa lluna dijo...

I just en aquest petit instant en que veus la mar, acariciant-la amb la punta dels dits, els somnis comencen a realitzar-se.

Bessets.

ROSA ARAUZ dijo...

Gracias siempre por estar.

MUCHO AMOR Y MUCHA LUZ