viernes, 8 de febrero de 2013

Sota una pell



Sota una pell
hi ha una altra pell...


Volia fer-te un poema però la música de Joaquin Sabina em distreia i no em deixava treballar : "Se llamaba Osadía y desde el primer día tuvo la cobardía de avisar..."


La dona que m'espera
m'amaga el cos
i dissimula l'ànima
ànima prohibida
cos misteriós.


Impossible escriure res! La cançó seguia dient: "Ya sabes cómo soy y si quieres me voy, dijo cuando acabó de desnudarse..."


Aquesta flor descarada
sols amaga
els sentiments.


Ja no podia pensar. Sabina és un geni, poeta i músic excepcional, quan l'escolto no puc fer res més: "Su boca era un buzón de voz sin compasión, dormido hasta la hora de la siesta..."


Descalça sense pressa
molla buscant la fresca
i de vegades un amic
que camini al teu costat
per poder fer l'amor
com un cargol, a poc a poc.


Al final acabo com puc, ja no sé si el que he escrit ho ha dit ell: "Se trataba más bien de envejecer huérfano de sus besos, con fantasmas que aprenden a crecer..." O bé jo.


Sota una pell
hi ha una altra pell
i t'amagues.



Per al senyor Joaquin Sabina, cantautor ... poeta.

10 comentarios:

Carme dijo...

Sota una pell
hi ha una altra pell,
però ell no sap trobar-la.
Amaga el cos
i dissimula l'ànima
perquè ell no vol collir-l'hi.
I fan l'amor a poc a poc
com un cargol
per aprendre a apropar-se.

Joana dijo...

Joc de tactes. Seda
i esgarrifances :)
Bona tarda Pere!
Sempre tan sensual :)
I sí Sabina és un poeta de beu ronca

Francesca Azar dijo...

Som cebes, Sr. Pere, uns més que altres i despullar-nos és fer plorar...

sargantana dijo...

jo sempre he pensat que les coses importants son sota la pell
i ara..m'heu creat un dilema:
sota la primera? o sota la segona??

petons de sargantana

Joana Navarro dijo...

Roja, la flor
petal a petal esfulla
la blanca estima.

Que tingues un bon dia, Pere. i que les capes s'esfullen fins arribar als sentiments més profunds!!!

Galionar dijo...

"...La dona que m'espera
m'amaga el cos
i dissimula l'ànima
ànima prohibida
cos misteriós..."
Aquests versos podrien molt bé aplicar-se a una trobada enmig de màscares, la nit de Carnaval.
Però la dona que t'espera acabarà emergint de totes les capes i et mostrarà els seus rostres, el de fora i el de dins. Potser mentrestant espera que també tu li mostris els teus...
Una forta abraçada!

novesflors dijo...

Sí que estàs sensual. Un post per passejar-hi.

cantireta dijo...

Les sinyores que han passat pel bloc no duen màscara, almenys no la de debò. Altra cosa és que vajon maquillades... segur que fan goig.

Bon post, que dóna escauforeta ;)

petonets.

Pais secret dijo...


No es poden fer versos amb Sabina darrera l´orella, no.
El teu poema és seductor, sensual i preciós, i amb la imatge del cargol ho has acabat de rematar.
Lliscant, a poc a poc...

sa lluna dijo...

Un preciós poema de pells ...i quan la primera es confon amb l'ànima, la claredat cega.

Aferradetes.