jueves, 24 de enero de 2013

A mida que passa el temps

A mida que passa el temps
et tornes ...
com les bombolles d'una festa
dolça
àcida
seca
tèrbola
com un glop d'aigua de valència
seductora
gelada
com la imatge d'un mirall.
Llavors em preguntes
si ets la més bella
si encara t'estimo...  i ja no que dir-te.

Avui he tornat al carrer Arquimedes, la casa on vivies ja no hi és i potser no hi ha estat mai.
És que... a mida que passa el temps t'imagino diferent, com abans, com les bombolles d'una festa , com un glop d'aigua de valència.

9 comentarios:

Carme dijo...

Com canviem les persones... i les cases i els carrers.

Però al carrer Arquímedes, encara t'hi hem trobat...

Bona nit, Pere!

sa lluna dijo...

A mesura que passa el temps, els records tornen, pintats amb els colors més dolços perquè ens acaronin...

Com m'agrada que siguis aquí!
Aferradetes.

Francesca Azar dijo...

Què bona l'aigua de València! On és el problema? :)

Violant d'Atarca dijo...

Tot és efímer... com la voluptuositat d'aquestes esbojarrades bombolles que, amb el temps, s'esbraven... però què coi! com vam gaudir-ne quan el passat era present...!
M'ha agradat molt. Saps com fer sentir nostàlgia d'allò que mai no es va tenir...
Un brindis amb aigua de València!

Galionar dijo...

Potser ella ha canviat, potser heu canviat tots dos, potser no retrobes ni el carrer ni aquell temps ni et saps retrobar a tu mateix en el record de les bombolles...
Però si malgrat tot encara hi és, si encara et pregunta si l’estimes i no l’has perdut per sempre, llavors deixa que la imaginació visqui de tant en tant dels somnis però no li permetis que interfereixi en el teu present ni un instant més de compte.
Que boniques, les cançons que evoquen nostàlgia i que acaricien el desamor...
Una abraçada tendra, Pere!

novesflors dijo...

Que bé, que al teu carrer Arquímedes tornen a brollar paraules! El teu escrit nostàlgic m'agrada (però l'aigua de València, tan famosa, no em fa massa gràcia, ja veus).

Joana Navarro dijo...

L'aigua de valència, la millor, sens dubte. No la deixes escapar!!!
Des dl Besllum de Riola, bona nit.
I un brindis amb l'aigua de valència també.
B7s

Joana dijo...

Amb el temps s'assossega tot i reina una calma sedueix com les bombolles, a poc a poc...
bona nit Pere!

cantireta dijo...

Queden les copes, oi? Encara que el perfum i el dringar s'hagin esvanit.
Almenys lo Biolay ens hi fa tornar. Què bo és aquest home!

PD. les retallades també m'han fet perdre una mica la il·lusió. T'envio petons amb caliu, què carai!