viernes, 20 de julio de 2012

Petits escrits


Ara a la tarda
fimbrant com un jonc
rínxols de garbi.
El vent s'emporta les paraules
i el lent trencar de les ones
sorprèn la mirada absent
fosca
clara
preciosa
rínxols de garbi.

Davant del mar
de cop es trenca la línia de l'horitzó
veles de colors
vaixells de grècia
i jo aquí a la sorra
me'n recordo d'Itaca.

Em passo les hores mirant el mar
l'anar i tornar de les onades.
S'escolten veus que porta el vent
i no sé si surten de l'aigua
o vénen de més lluny
o potser d'enlloc.
Aquesta enyorança del mar
avui ... em fa somiar .

El vent sorral  crema els llavis
com un bes apassionat
enmig d'aquesta platja immensa
escolto "Just in time to see the sun" del Caravanserai
i és com travessar un desert.
Petits escrits
pinzellades de vida
per somriure...com tu.


La foto és de Icrf.

miércoles, 11 de julio de 2012

Slow blog


Per promocionar el "Slow blog", l'últim invent de l'Angels-Sargantana, us presento la meva carta d'ajust.
Així entro de ple en el moviment Slow i començo a gaudir de la vida blocaire amb calma, sense presses.
Crec que el "Slow blog" tindrà molt d'èxit aquest estiu.


Suposo que no parla de l'home del carrer Arquimedes ... ai no, que no ho sé.

miércoles, 4 de julio de 2012

De Wallada a Mahnaz


Como un largo viaje de ida y vuelta, un viaje que dura mil años, de Bagdad a Córdoba y de vuelta a orillas del río Zayandeh Rud en Irán. Así es la poesía de Wallada Bint Al-Mustakfi, princesa Omeya cordobesa avanzada a su tiempo y la obra de Mahnaz Badihian poetisa Iraní, una mujer moderna como dicen sus versos.
Mahnaz vive ahora a orillas del Missisipi, muy lejos de la antigua Persia, pero no olvidará jamás sus orígenes.
Poesía femenina ¡Que no es poesía para mujeres! Poesía escrita por dos mujeres, con el mismo sentimiento, separadas por el tiempo y la distancia.
La búsqueda de la propia identidad, reafirmar el valor de la persona, el arte de amar y ser feliz, no olvidar los orígenes... es poesía escrita por mujeres.

CUANDO CAIGA LA TARDE

Cuando caiga la tarde, espera mi visita
pues veo que la noche es
quien mejor esconde los secretos;
siento un amor por ti,
que si los astros lo sintiesen
no brillaría el sol
ni la luna saldría y las estrellas
no emprenderían su viaje nocturno.

Wallada Bint Al-Mustakfi
Poetisa Andalusí, Córdoba 994-1091



LA MUJER MODERNA

Soy una mujer inquieta.
Una mujer con hombros fuertes,
que está llena de vida.
Con los pies de hierro,
que cada segundo cruzan el fuego.
Soy una mujer con una voz herida,
que sangra en su interior, cada día.
Soy una mujer moderna,
Una mujer en una edad del sexo, plata y perfumes.
Guardo la pena dentro de mí. ¡Me pinto la cara para ti!
Soy una mujer inquieta.
Una mujer de la edad moderna

Mahnaz Badihian
Poetisa Iraní- Americana.


ZAYANDEH RUD

¿De dónde soy?
Que mi vestido huele
al estragón del
jardín de mi padre
y las mejillas, rojas
como la flor del granado.

¿De dónde soy?
Que las manos son
el tallo de una frágil planta de tomates
y el sabor en mi boca
es el del sauce blanco
el del té de mi madre.

¿De dónde soy?
Que mis sueños
son azules, igual
que el color del mar Caspio.

¿De dónde soy?
Que en la primavera
el manzano florece
dentro de mí.

Tú sabes, sabes
que vengo de este río orgulloso
Zayandeh Rud
de la montaña alta
Alborz.
De la tierra que
llega hasta Zoroastro:
el primer poeta de la tierra.

Mahnaz Badihian
Poetisa Iraní- Americana.



La pintura es de Manel Anoro.