jueves, 31 de mayo de 2012

Xocolata per esmorzar


Els diumenges al matí després d'esmorzar, tornem a ficar-nos una estona al llit aprofitant que els nens veuen dibuixos a la tele.
Em beses els pits i t'adorms mentre em llepes els mugrons que són negres i molsuts com bombons de xocolata.
T'agrada abraçar-me per darrere, t'excita i em mossegues el clatell enflairant-me els cabells, dius que fan olor de xocolata desfeta.
Però quan em dono la volta i em veus tota nua, ja no aguantes més, et deixes anar rient i dient ximpleries ...llavis de xocolata amb llet.


miércoles, 23 de mayo de 2012

Els meus Liebster Blogs


Galionar ha tingut la delicadesa de concedir-me un dels seus Liebster Blog Award, li agraeixo de tot cor i encara que em fa una mica de vergonya ho accepto perquè a més ningú m'havia donat mai un premi.
Ara jo he de triar cinc blocs, que han de tenir unes característiques determinades, i premiar-los com els meus Liebster Blogs.
Això és molt difícil, no m'atreveixo a escollir perquè conec molts blocaires que s'ho mereixen i no vull quedar malament amb cap d'ells.
Però si m'ho permeteu vull concedir el Liebster Blog a tots els blocaires que escriuen fa temps i no els llegeix ningú, als que gairebé no tenen seguidors, als que ningú comenta res.
Perquè escriure és meravellós, escriure per un mateix és ser feliç, t'ajuda a conèixer-te. Un dia  entra algú, fa un comentari i saps que t'han llegit, això et dóna una empenta i tires endavant més content que mai.
Hi ha blocs creatius, brillants, que t'ensenyen, que et fan companyia, d'autoajuda, tendres, entranyables, dolentíssims, innocents, de mal gust, d'amistat; tots tenen un mèrit extraordinari.
Sempre dic que escriure un bloc és aprendre a llegir-te a tu mateix.
Blocaires anònims, solitaris, manobres de la paraula ... vosaltres sou els meus Liebster Blogs!
A més us regalo aquesta romàntica cançó de Michel Sardou: "Jo t'estimaré".


Jo t'estimaré
com ningú ha gosat estimar-te
com m'hagués agradat tant... ser estimat.

jueves, 17 de mayo de 2012

Els ulls ... la llum i la mirada



 Ara els teus ulls
són la llum en la foscor
cec, sord ... boig per tu.


Qui mirarà aquests ulls
si tu no mires al cel
de tant en tant.

 
Veig que em mires
però tanques els ulls
i ja no hi ets.

 
Nàufrag ...
un mar verd blau
em nega els ulls.

 
Mira, mira
mira'm més...
toca'm!
però no em miris més.

 
Sota el barnús
brillaven quatre estrelles,
sobre meu
sols els teus ulls.
I eres com les onades ...

 
Darrere dels pollancres
a l'estiu vas nua
i a l'hivern et vesteixes
perquè no et vegi el sol.
Jo espero al vent
que mogui les fulles
i em mostri tan sols
un xic... dels teus ulls.

 
Ai! aquests ullets
vidres de colors
tot el dia oberts.

 
Ets com un llibre obert
dius tot sense parlar
refugi de mirades
plaer de llegir.

 
Quan obro els ulls
només et veig a tu
com un mar de colors
i quan els tanco també
en blanc i negre ...

 
Quieta, ben quieta! no et moguis
així podré contemplar millor
la tendresa dels teus ulls...

 
I els teus ulls
els teus ulls
que tenen els teus ulls?
que només veig els teus ulls!


L'autora de la foto és Scherezada.

martes, 8 de mayo de 2012

Tomi


Cumples sesenta años...Tres, dos, uno, cierras los ojos y ves los árboles, la cuesta de los castaños, el color de la fruta, el tren cruzando la estación, los compañeros de Academia. Ves pasar la vida en cuatro pasos.
Tres, dos, uno, abres los ojos y te preguntas: ¿Ulises habría sido feliz si hubiera conseguido olvidarse de Itaca?
Y sonríes cuando piensas en el camino que queda, cargado con dos maletas llenas de afecto y vivencias. Caminas ligero y sueñas ese viaje inolvidable, esperando que termine lejos, donde el destino quiera.
Amamos el Rock and Roll, nos gustan las chicas pícaras como Cristina Rosenvinge y ... sólo tu eres capaz de enseñar a preparar Gintonics al mejor cocinero del mundo. Tus amigos te llaman Tomi pero tu nombre es Hermes, mensajero de los dioses.
Un beso.



jueves, 3 de mayo de 2012

Dansa de l'amor


Aquell vespre d'hivern
no et vaig veure la cara
sols la veu ronca
l'alè de vi
i aquells ulls ... com espurnes
que em despullaven.

Recordant una llunyana nit de Dijous Sant a Verges el 1967.

Sangria de Bacardí
vi d'Espolla i moscatell
dues llimones i taronja
força sucre ... i anar fent,
viure aquesta altra passió
és també un acte d'amor
olor d'alfals al paller
tambors de la mitjanit
 ballen la dansa de la mort.


Clareja el Divendres Sant
s'escolta música sacra
avui no es pot menjar carn
ell s'adorm... i ella l'abraça,
al Montgrí ja surt el sol
desperteu-vos nous amants
aneu-vos-en tots cap a casa
però no us en torneu al llit
sense fer un volt a la Rambla.

Dansa de l'amor, tambors d'una nit molt llarga.

D'aquests dos protagonistes ell ja fa anys que és mort ... ella qui sap on para.