sábado, 29 de diciembre de 2012

Dos mil dotze...



El primer dia de l'any cau sola la tarda, així, com sempre. Enmig d'un silenci que s'escolta, tu encara dorms i sembla que vulguis aturar el temps però és impossible.
Ara escric i no tinc res a dir, escric per a mi. Mentrestant un gat enamorat dels teus turmells entra i surt de casa, festeja amb una altra gata i encara li sobra temps.

"Les lectures d'un poema
depenen de com s'interpreta
i milloren amb el temps
si ... l'entens."

Fent teatre m'emmirallava en tu, em miraves i el teu rostre m'exigia una paraula, una resposta. Recitant-te un soliloqui, vaig mentir dient t'estimo per guanyar de la teva cara un somriure.
Passa la vida com si res i un dia t'adones que et fas vell. Amb la màgia de la ment repasses la teva vida en un segon, com el que fulleja un llibre molt de pressa.

"Tenies els ulls del cel més blau
brillants i humits
com ... si pensessin en la pluja."

Al febrer va morir Antoni Tàpies. Espriu i Machado també ens van deixar en aquestes dates, jo l'anomeno el mes dels poetes vius. De vegades, llegint i rellegint em corren cargols per les galtes, corriolets d'aigua com si plogués.

"Ja no vull escriure't cartes
t'he escrit un bloc
així pots llegir-me cada dia
rellegir-me ... a poc a poc."

Mirant al cel del capvespre enlluernats l'un de l'altre Júpiter i Venus sembla que es donin la mà. Tan a prop i tan lluny com ... tu i jo.
Escric sobre paper blanc i ressegueixo les paraules com ressegueixo els teus llavis amb un llapis de color, llapis de carbó negre per dibuixar-te els mugrons i goma per esborrar aquest rímel que s'escampa.

"I la meva imatge
es va fer mil imatges
i... no sabia trobar-me.
Com un mirall trencat."

Com oblidar-te Senyor si cada dia em desperto i et penso sense dir-te res. Sovint et nego i tinc dubtes potser és que... ja no tinc por.
Aquell vespre d'hivern no et vaig veure la cara, sols la veu ronca, l'alè de vi i aquells ulls com espurnes que em despullaven.
Al maig en Tomi va fer seixanta anys. Jo estava fascinat pels teus ulls ... la llum i la mirada. Llavors Galionar va tenir la delicadesa de concedir-me un dels seus Liebster Bloc Award.

"Ara els teus ulls
són la llum en la foscor
cec, sord ... boig per tu."

Els diumenges al matí després d'esmorzar, tornem a ficar-nos una estona al llit aprofitant que els nens veuen dibuixos a la tele. Em beses els pits i t'adorms...
El teatre era ple de gom a gom, ningú volia faltar a la cerimònia anual de lliurament dels premis Gats. Tots els millors gatblogers estaven asseguts a la platea, nerviosos però plens d'il · lusió, esperant que es reconegués el seu treball de tot l'any.
Al juny, el temps de les prunes t'omplia els llavis de sucre i les arracades de cireres. A les tardes me n'anava a l'horta, regava a la fresca i em duies el berenar.

"Les formigues em fan pessigolles
les abelles m'amanyaguen
descalç m'enfonso a l'herba
i quan tanco els ulls ... sento el batec de la terra."

Com un llarg viatge d'anada i tornada, un viatge que dura mil anys, de Bagdad a Còrdova i de tornada a la vora del riu Zayandeh Rud a l'Iran. Així és la poesia de Wallada Bint Al-Mustakfi, princesa Omeia cordovesa avançada al seu temps i l'obra de Mahnaz Badihian poetessa Iraniana, una dona moderna com diuen els seus versos.
Avui entro de ple en el moviment Slow i començo a gaudir de la vida blocaire amb calma, sense presses.

"A la tarda
fimbrant com un jonc
rínxols de garbi.
El vent s'emporta les paraules
i el lent trencar de les ones
sorprèn la mirada absent
fosca
clara
preciosa
rínxols de garbi."

A l'agost quan es fa fosc passejo per camins d'olors, camins de cuques de llum i galants de nit. És l'hora en què el temps s'atura, mirant al cel cauen Llàgrimes de Sant Llorenç i em sento molt petit però feliç. Escric i tu dorms, o potser no, potser llegeixes i somies ... com jo.

"Llavors arriba el gat de la nit
m'esgarrapa
nu
insomne
i tinc mals pressentiments
mentre contemplo la teva esquena
tot escoltant... "L'home que estimo" de Gershwin."

Avui l'olor del mar és blanc i el vent del nord blau. Tu ets com la marinada, com el carrer estret que es fica dins de casa, que s'enfila cap al cel.
Les aigües mogudes són com miralls trencats, quan t'hi reflexes fas mala cara. Potser hem d'esperar la calma per mirar-nos l'un a l'altre.
Somnis estranys, somnis de vi, llavis de xarol.
I les calces xopes, ben humida, bastant figues alla dalt de la figuera mentre plou ... com una salvatge!
Setembre, la pell de gallina i el pèl moixí daurat.

"Ets com un llibre obert
dius tot sense parlar
refugi de mirades
plaer de llegir."

Volia parlar d'Octubre, llavis de xarol. Dels colors del bosc, del silenci vora el mar, d'aquesta llum de la tarda.
El bloc teatre ha estrenat la seva darrera obra, baixa el teló, s'encenen els llums i...

Què t'ha semblat?
Bé, m'ha agradat molt.
Llàstima que s'hagi acabat, hi ha hagut moments molt tendres, plens d'emoció.
Em sorprèn aquest final tan inesperat, sembla que l'autor es buida en l'obra i talla la història de cop perquè no té res més a dir.
Tu creus que la protagonista existeix realment o tot ha estat com un somni imaginari?
No ho sé, però de vegades m'hi he sentit identificada. Quan ella li diu: "Si us plau no m'estimis..." m'ha fet plorar.

Fi



La pintura és de Manel Anoro-"Dernière fois"

12 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Quin resum de l'any més encisador, més poètic i més perfecte...

No sé si ho fas, amic de les paraules belles, perquè et trobem a faltar encara més, o perquè penses tornar, ben a poc a poc... Slow, slow...

Tots els teus misteris gronxen els sentiments d'una manera agradable i ens asseguren que sigui com sigui aquesta "FI" serà bonica.

Que tinguis una bona entrada d'any, Pere, i un 2013, molt millor del que ens volen fer creure.

Una abraçada de 2012, encara.

Bona tarda, Pere!

cantireta dijo...

Pere, tens el do de la bellesa. No el deixis marcir, que el necessitem per al 2013.

Rep una gran, llarga, dolça abraçada.

PS dijo...

Volem més sensibilitat i més bellesa en les paraules per aquest 2013, la necessitem. Per tant, volem venir més sovint a prendre la fresca al teu carrer.

una abraçada Pere.

Galionar dijo...

Pere, volia escriure alguna cosa però m’he quedat atrapada en la bellesa dels teus mots, llegint-te i rellegint-te una i una altra vegada. Poeta entre els poetes, seductor, misteriós, amagat rere el teló vermell de les paraules, autor i intèrpret alhora en el teatre imaginari del teu univers particular, de quins grans i grats moments ens has fet gaudir...!
Després del bellíssim resum d’aquest teu any blocaire, coincideixo amb la Carme que encara t’enyorarem més. O potser no, potser no ens estàs dient adéu i sempre hi seràs encara que no puguem veure’t... Potser ja de matinada, quan les hores són menudes, tu, insomne creador de somnis, entraràs als nostres espais i en silenci ens hi deixaràs un rastre de carícia amb la punta dels dits i ens diràs bona nit... L’endemà ja no hi seràs, però una espurna de llum hi brillarà, misteriosa...
Que el 2013 no pugui robar-te en cap moment la capacitat de sentir, d’emocionar-te i d’emocionar-nos, Pere. Una abraçada molt gran!

novesflors dijo...

Un resum preciós de bona veritat. Però jo no he cregut entendre que ens dius adéu i espere que no siga així. Aquest teu carrer és ja un referent.
Que tingues una bona entrada d'any.

montse dijo...

SALUT, aquest nou any necessitarem molta poesia per afrontar-lo.

Violant d'Atarca dijo...

Belles píndoles d'efectes guaridors per a l'esperit, aquesta teva prosa poètica. No em cansaré de dir-te com m'arriba a fer fruir. Gràcies!

sa lluna dijo...

...i una nit de novembre, en la que volia recollir tots els desitjos en un, arribares i em vas dir...

Negra fosca
clara neta
got a got
gota a gota
poc a poc
et beuria ... tota!

Dedicat a sa lluna que aquesta nit humida emplena de llum tot el cel.

I em vas treure un somriure.
Gràcies, Pere!

Salut, sort i bon camí! siguis on siguis. ;)
Aferradetes ben dolces!!

Joana dijo...

Bon Any Pere. Un petó amb llavis de xarol :)

Unknown dijo...

Senyor Pere...us enyoro.
(http://nuevacasaazar.blogspot.com)

sargantana dijo...

buscava el balsam de les paraules i he vingut al lloc ideal

soc a casa...al carrer arquimedes !

un peto, Pere apreciat

Àngels

sa lluna dijo...

Passava per aquí per deixar-te més aferradetes i uns quans bessets. :)

Fins aviat, Pere!