Baixa el teló, s'encenen els llums.
Què t'ha semblat?
Bé, m'ha agradat molt.
Llàstima que s'hagi acabat, hi ha hagut moments molt tendres, plens d'emoció.
Em sorprèn aquest final tan inesperat, sembla que l'autor es buida en l'obra i talla la història de cop perquè no té res més a dir.
Tu creus que la protagonista existeix realment o tot ha estat com un somni imaginari?
No ho sé, però de vegades m'hi he sentit identificada. Quan ella li diu: "Si us plau no m'estimis ... " m'ha fet plorar.
I la música, què me'n dius de la música?
Molt ben triada. Però anem sortint que es fa tard i som les últimes.
Quina nit més agradable, es nota la tardor, fins i tot l'aire ... fa olor de versos.
FI
Ella és com un arc iris
plena de colors
13 comentarios:
Jo crec que totes les protagonistes existeixen realment, per tothom que les viu en llegir-les o mirar-les.
I si bé diuen que la realitat supera la ficció, jo ho diria al revés, la ficció a vegades és més real que la realitat.
M'agrada que la tardor faci olor de versos...
Bona nit, Pere, el teu teatre també és ben real.
Quantes vegades ens hem sentit identificats amb personatges de "ficció", i ens sorprèn i afalaga alhora.
M´ha agradat la posta en escena d´avui, com l´aroma de versos en la nit.
Aferradetes, Pere i molt bona nit.
Espero que tota coincidencia amb la realitat sigui pura casualitat...
us envio un pilot d'abraçades
=)
i teniu raó amb l'olor a versos,empapa l'ambient...
Sí que és veritat que des de la tardor estem tots molt poètics, fa oloreta de versos.
Els bons escriptors coneixen l'alquímia per convertir en real qualsevol protagonista; de vegades el menys important és saber de quin món ha sorgit...
Sí, la tardor fa olor de versos.
Una abraçada.
Un diàleg ben trobat i la musica?
Gracies Pere per descobrir-me noves cançons.
Bon cap de setmana.
A casa ens fa olor de llenya. De llar de foc.
Una abraçada, Pere.
perque serà que m'engoixa aquest...
*fi* ?
om ets Pere?
trobo a faltar el teu : Bona nit Mercè.
Una abraçada
Jo també et trobo a faltar. Però encara que no hi siguis...
Igualment et puc dir: Bona nit, Pere!
- Què fas Pere?
- Doncs estic vivint, què no ho veus?
- Bona cosa aquesta de viure i...ja saps quan tornaràs per aquí?, és que t´enyoro, saps?
Et deixo unes aferradetes ben fortes i un desig...sigues feliç, molt feliç!
“...Canta, poeta, canta,
llença els teus mots al vent,
que jo, amb ma fonda tristesa
a tothora escoltaré
per si me’n porta un bri l’aire,
de la teva veu…”
Salut i felicitat per a tu i tots els que estimes.
Aferradetes, Pere!
Publicar un comentario