miércoles, 8 de agosto de 2012

Quan es fa fosc


Quan es fa fosc passejo per camins d'olors, camins de cuques de llum i galants de nit.
Al camp mai hi ha silenci, un gos que borda, el cant d'un grill o el soroll de les bèsties. Però el plaer més gran és a la pell , pell càlida i humida d'una nit d'estiu.
En tornar a casa arriba vent de ponent, l'aire de la terrassa és com agre, aire de pi cremat i gessamins. Ve de gust sopar gaspatxo, truita freda de carbassó o potser un llenguado a la planxa. El vi blanc amb gel i la síndria.
És l'hora en què el temps s'atura, mirant al cel cauen Llàgrimes de Sant Llorenç i em sento molt petit però feliç. Ara escric i tu dorms, o potser no, potser llegeixes i somies ... com jo.


La litografia és de Manel Anoro.

11 comentarios:

sargantana dijo...

hi ha res mes maco que sonmiar junts?
tant si es dormit com si es despert

la pell humida..el vi blanc ben fresc, les estrelles
com no voleu sonmiar ?

gaudi.ho que s'ho val

una abraçada, amic Pere

Pais secret dijo...

On s´ha de firmar perquè els estius siguin així?

ja han començat a caure els estels, abans d´ahir vaig veure el primer.

Bon vespre!

sa lluna dijo...

Jo també firmaria perquè tot l´any fos així. Roba lleugera que no impedisca el contacte amb la nit, perfum d'estrelles ruixant els somnis...

Bona nit, amic Pere!

Violant d'Atarca dijo...

Aquestes nits d'estiu que descrius tenen un no sé què de nostàlgia ja abans que en puguin ser objecte... deu ser la màgia que emana d'aquesta orgia d'olors, sons, visions, gustos, tactes... que me les fa somiar tal i com jo les voldria per a mí... així...
Encisador escrit, Pere. Gràcies!

Francesca dijo...

Jo avui no dormo encara, però segur que el teu "tu" no som jo :)
Bona nit Sr. Pere, aquí fa una calorassa.

Carme dijo...

Quines hores d'estiu més boniques!

Encara no he vist les llàgrimes de Sant Llorenç, avui, potser o demà, o demà passat...

Bona tarda, pere!

cantireta dijo...

Pere , em vas donar idees per al post d'avui... Sempre inspirat!

dotdos dijo...

És preciós, Pere!
Tens raó ... Mirant al cel enmig del camp prenem consciència: que petits som!

Joana dijo...

Llegir, somiar, escriure, estimar...quins verbs!
petons d'estiu Pere

Anónimo dijo...


Fora mandra,
fa dies que no escrius res,
t'anyorem.

Helena Bonals dijo...

Trobo molt líric el teu sopar!