miércoles, 4 de julio de 2012

De Wallada a Mahnaz


Como un largo viaje de ida y vuelta, un viaje que dura mil años, de Bagdad a Córdoba y de vuelta a orillas del río Zayandeh Rud en Irán. Así es la poesía de Wallada Bint Al-Mustakfi, princesa Omeya cordobesa avanzada a su tiempo y la obra de Mahnaz Badihian poetisa Iraní, una mujer moderna como dicen sus versos.
Mahnaz vive ahora a orillas del Missisipi, muy lejos de la antigua Persia, pero no olvidará jamás sus orígenes.
Poesía femenina ¡Que no es poesía para mujeres! Poesía escrita por dos mujeres, con el mismo sentimiento, separadas por el tiempo y la distancia.
La búsqueda de la propia identidad, reafirmar el valor de la persona, el arte de amar y ser feliz, no olvidar los orígenes... es poesía escrita por mujeres.

CUANDO CAIGA LA TARDE

Cuando caiga la tarde, espera mi visita
pues veo que la noche es
quien mejor esconde los secretos;
siento un amor por ti,
que si los astros lo sintiesen
no brillaría el sol
ni la luna saldría y las estrellas
no emprenderían su viaje nocturno.

Wallada Bint Al-Mustakfi
Poetisa Andalusí, Córdoba 994-1091



LA MUJER MODERNA

Soy una mujer inquieta.
Una mujer con hombros fuertes,
que está llena de vida.
Con los pies de hierro,
que cada segundo cruzan el fuego.
Soy una mujer con una voz herida,
que sangra en su interior, cada día.
Soy una mujer moderna,
Una mujer en una edad del sexo, plata y perfumes.
Guardo la pena dentro de mí. ¡Me pinto la cara para ti!
Soy una mujer inquieta.
Una mujer de la edad moderna

Mahnaz Badihian
Poetisa Iraní- Americana.


ZAYANDEH RUD

¿De dónde soy?
Que mi vestido huele
al estragón del
jardín de mi padre
y las mejillas, rojas
como la flor del granado.

¿De dónde soy?
Que las manos son
el tallo de una frágil planta de tomates
y el sabor en mi boca
es el del sauce blanco
el del té de mi madre.

¿De dónde soy?
Que mis sueños
son azules, igual
que el color del mar Caspio.

¿De dónde soy?
Que en la primavera
el manzano florece
dentro de mí.

Tú sabes, sabes
que vengo de este río orgulloso
Zayandeh Rud
de la montaña alta
Alborz.
De la tierra que
llega hasta Zoroastro:
el primer poeta de la tierra.

Mahnaz Badihian
Poetisa Iraní- Americana.



La pintura es de Manel Anoro.

8 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Ens has deixat una bona mostra.

No havia llegit cap poema d'elles, però m'han agradat molt els que has triat. El que més el primer.

Gràcies per compartir les teves lectures.

Bona nit, Pere!

Drapaire de mots dijo...

M'agrada la música que acompanya els poemes, la trobo molt escaient. I el primer el millor de tots, al menys en la primera lectura.

Vaja, ara sento que canten en àrab oi?
així hi ha d'escaure a la força :).

Una abraçada Pere.

sargantana dijo...

avui venir al carrer arquimedes, ha estat fer un llarg viatge per altres latituts
jo tambe en quedo amb el primer i la musica divina
una bona manera de començar la jornada
petons, senyor pere

sa lluna dijo...

"poesía femenina, que no para mujeres"

Molt bon dia Pere, m´agraden tots, potser perquè penso que no estem tan distants amb elles.

Una aferradeta de divendres!!
(per si no ho saps, és més bona avui;))

Francesca dijo...

Gràcies...Una besada!

novesflors dijo...

Jo tampoc no les coneixia. Em quede amb el darrer poema.

PS dijo...

Un molt bon tast Pere. M´ha agradat molt la precisió de poesia femenina-poesia escrita per dones.
La música, deliciosa.

Un dàtil?

gràcies

Galionar dijo...

El teu post m'ha recordat una antiga entrada de Novesflors, on ens invitava a endevinar si uns poemes eren escrits per dones o per homes, intentant desmitificar així el concepte de poesia femenina o masculina i les seves diferències. Però en molts casos, crec que aquestes diferèncie existeixen.
M'han agradat tots els poemes. Crec que si tenim ocasió d'aprofundir una mica en les dones que escriuen, ens adonarem que comparteixen (compartim) una sèrie de sentiments, vivències, desigs, maneres de sentir i entendre la vida que no difereixen gaire entre sí. Potser per això la poesia femenina acostuma a tenir denominadors comuns.
Gràcies per haver-me donat l'oportunitat d'entrar en contacte amb aquestes poetes, que desconeixia. Una abraçada!