jueves, 3 de mayo de 2012

Dansa de l'amor


Aquell vespre d'hivern
no et vaig veure la cara
sols la veu ronca
l'alè de vi
i aquells ulls ... com espurnes
que em despullaven.

Recordant una llunyana nit de Dijous Sant a Verges el 1967.

Sangria de Bacardí
vi d'Espolla i moscatell
dues llimones i taronja
força sucre ... i anar fent,
viure aquesta altra passió
és també un acte d'amor
olor d'alfals al paller
tambors de la mitjanit
 ballen la dansa de la mort.


Clareja el Divendres Sant
s'escolta música sacra
avui no es pot menjar carn
ell s'adorm... i ella l'abraça,
al Montgrí ja surt el sol
desperteu-vos nous amants
aneu-vos-en tots cap a casa
però no us en torneu al llit
sense fer un volt a la Rambla.

Dansa de l'amor, tambors d'una nit molt llarga.

D'aquests dos protagonistes ell ja fa anys que és mort ... ella qui sap on para.

7 comentarios:

Pais secret dijo...

El carrer dels cargols encesos i el so repiquejant dels tambors és de les coses més impressionants de la processó. Fa massa temps que no hi vaig...

Els teus records són la cara amable de la vida. Amor/mort, molt ben trobat

indiketa dijo...

Potser us vindria be una mica de festa...
esteu convidats !!

Galionar dijo...

Dansa de l'amor, dansa de la mort... Tantes similituds i tantes diferències alhora... Tant hi fa que ells ja no hi siguin; noves parelles tornaran a viure la dansa de l'amor, els tambors d'una nit molt llarga. El poema és trasbalsador i bellíssim; un cant per recitar en veu alta.
Una abraçada,Pere.

Joana dijo...

L'amor sempre trasbalssa, sigui nou de trinca o vell com l'or groc :)
Bons records empordanesos Pere!
salut!

Carme dijo...

Quins records, i quina barreja de situacions i mots i mort i amor... I si, com diu la Joana, tot trasbalsa... tot.

Mercè Estruç dijo...

Tots intuim on és ella, però deixem que visqui en el record del seu amor.
Una abraçada

montse dijo...

Aquest record emociona i ens acompanya ens aquest camí de vida.