miércoles, 25 de abril de 2012

Mirant al mar


Fa tres anys vaig començar a escriure aquest blog i després d'unes dues-centes entrades i més de mil comentaris observo que només una vintena d'aquests corresponen a persones del sexe masculí.
Això en principi m'intriga i fins i tot em preocupa.
El Carrer Arquimedes és diferent del carrer on visc realment. Tot el blog és un llarg recorregut sentimental, un homenatge a la somiada Nausicaa, nu, un xic entramuntanat mostrant el món oníric que portem dins.
Potser això no interessa als homes però m'estranya perquè considero que tenim la mateixa sensibilitat i intel · ligència que les dones.
O potser el que escric és només ... cosa de dones.

Dedico aquesta entrada a tots els homes que em llegeixen i no em comenten però els poso d'esquena al Carrer Arquimedes... mirant al mar.


15 comentarios:

Calpurni dijo...

Escric aquest comentari per a trencar-te l'estadística.
Açò que diues també passa al meu blog de poesia: comenten més les dones que els homes (serà genètic?)
Sovint acabe agraint a TOTES els comentaris perquè només ho han fet dones.

Salut i poesia.

Pere dijo...

CALPURNI

Una abraçada agraïda i solidària :)

Magda dijo...

Feia anys i panys que no venia, ja ho sé, des que vaig deixar el meu blog he deixat també de fer comentaris als altres. Lleix, potser sí. Però no puc demanar disculpes, ho faig així encara que ni tan sols sé perquè ja que de tant en tant, menys que abans, no deixo de passejar-m'hi. Si vinc avui no és per reforçar les estadístiques de les dones, és només perquè m'agrada molt que un home digui el que has dit (heu dit). Els sentiments no tenen gènere, pertanyen a la humanitat. Llàstima que molts homes encara no ho sàpiguen.

Pais secret dijo...

Mirar el mar sempre enriqueix, siguis home o dona.
Estic d´acord amb tu quan dius que els homes poden tenir igual sensibilitat i intel·ligència que les dones. Com també puc dir que no totes les dones tenen aquestes virtuts. Com deia en un comentari anterior, al cap i a la fi, som humans, per be i per mal.

Jo era una de les visitants silents i asexuades que passava per aquí sense dir ni piu. Fins que un dia vaig deixar de ser-ho.
No me´n penedeixo.

Bona tarda Pere i bona ventada per aquests verals.

marta dijo...

I no serà per la mateixa raó per la que si fossis dona t' entrarien mes homes?, estadísticament es una dada que hem parlat mes d' una vegada amb amics.

Personalment quan entro a blocs em quedo per la forma d' escriure, el temari, etc, es desprès quan veig si son homes o dones, però el sexe de qui escriu per mi es algo secundari que no te cap mes que l' informatiu.

novesflors dijo...

Al meu blog crec que també tinc més comentaris de dones que d'hòmens, en general els homes que hi vénen comenten més de tant en tant i la majoria de les que comenten regularment solen ser dones, però no sempre.

Galionar dijo...

Pere, crec que els homes poden tenir una sensibilitat semblant a la de les dones, però de vegades són més pudorosos a l'hora de mostrar-la, potser per la educació rebuda o per la creença que això els farà semblar més febles... Afortunadament, diuen que això està canviant, cosa que celebro.
És curiós; jo no he comptat mai qui comenta més al meu bloc, però em sembla que guanyen les dones. En tot cas, i més que homes o dones, m'agrada pensar que es tracta de persones amigues.
Una abraçada.

Pere dijo...

Potser té raó en Calpurni i les dones comenten més que els homes per motius genètics, però ... jo crec que és perquè tenen menys vergonya i més capacitat de comunicar-se.
De fet no sabem qui entra als blogs si no fan comentaris, en el meu potser no hi entra cap home i ... per això no diuen res.

Carme dijo...

Doncs jo et deixo un comentari més, per mantenir l'estadística...

Estic amb Galionar: persones amigues...

No he intentat mai aquesta estadística al meu blog...

M'agradaria fer-ho... però: Quina mandra que em fa!

Felicitats pels anys, pels comentaris i per les dones tant amigues, que vénen per aquí.

I no serà que ets un seductor?

montse dijo...

Per molts anys!!!
M'he quedat embadalida mirant aquest mar.

Francesca dijo...

Llegeixo un blog que es titula "Perdón, creí que era un ciervo" que té una presentació molt interessant. Diu quelcom aixi: "no tengo tetas, pero por favor quédate".
No sé què dir-te...també hi ha més blogs de dones que d'homes. Potser simplement sigui per això. O perquè ells són més silenciosos i les dones sempre hem de dir la nostra :)
Sigui com sigui, felicitats pel camí!

Pere dijo...

GALIONAR sempre té raó, els comentaris venen de persones amigues, de qui t'aprecia pel que transmets, són amistats gairebé sempre virtuals.
Tu CARME ... t'has passat!! Ja! Ja!
MONTSE celebro que t'hagi agradat aquest "paisatge mariner".
Potser la resposta a la meva pregunta està en el que diu FRANCESCA: "No tinc pits però si us plau queda't" :)

sargantana dijo...

Coi de Pere..jajjajajja
una bonica estampa..moltes gracies es de les que l'hi alegra a una el despertar
a mi cada vegada m'agrada mes parlar de persones i tot sovint ens sorprenen
els homes poden esser tant sensibles o tant comentaristes con les dones..pero no sempre ho manifesten
i es una llastima, pero..

molts petons senyor Pere
per els anys,
per els posts,
per els amics coneguts i els desconeguts
i que caramb! perque em venen de gust!!
petons de sargantana ;-)

fialka012 dijo...

♡❤♡

Drapaire de mots dijo...

Hola Pere, fa poc que t'he trobat, i aquest serà el meu primer comentari. No vull fer augmentar les estadístiques femenines i estic d'acord amb el que diu GALIONAR. Però també et diré que m'agrada passar per aquí encara que no comenti per que SI, saps seduir amb les teves paraules. O sia que la CARME fa una pregunta prou encertada. (Ei! i amb aquesta imatge on has posat als homes mirant a mar.... també saps seduir-nos amb la vista jeje.)
Una abraçada