miércoles, 25 de abril de 2012

Mirant al mar


Fa tres anys vaig començar a escriure aquest blog i després d'unes dues-centes entrades i més de mil comentaris observo que només una vintena d'aquests corresponen a persones del sexe masculí.
Això en principi m'intriga i fins i tot em preocupa.
El Carrer Arquimedes és diferent del carrer on visc realment. Tot el blog és un llarg recorregut sentimental, un homenatge a la somiada Nausicaa, nu, un xic entramuntanat mostrant el món oníric que portem dins.
Potser això no interessa als homes però m'estranya perquè considero que tenim la mateixa sensibilitat i intel · ligència que les dones.
O potser el que escric és només ... cosa de dones.

Dedico aquesta entrada a tots els homes que em llegeixen i no em comenten però els poso d'esquena al Carrer Arquimedes... mirant al mar.


jueves, 19 de abril de 2012

Pànic


El senyor Bartomeu vivia tot sol en un tercer pis atrotinat del carrer Rosselló.
Aquell vespre, llegint un passatge d'en Porcel: "Al voltant d'una taula, vora el foc primigeni, la família s'aplega per celebrar la nit de Nadal", va sentir un pànic existencial i ... a imitació d'un pardal sortí volant per la finestra.

Microconte per al Joc de Lletres de St. Jordi 2012

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

martes, 17 de abril de 2012

Hi havia una vegada un rei...

Llegint els contes de tota la vida imaginem situacions impensables ...


"Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell
bevia de bóta en bóta i no en deixava ni una gota.
Agafa una escopeta i se’n va a caçar
tira un “tiro”, mata un elefant
el fica a l’olla amb un gra de sal
a mitjanit baixa del llit, ensopega ... ai quin neguit!"


El dibuix es de Manel Anoro.

viernes, 13 de abril de 2012

Avui fa cent anys que vaig sopar... al Titanic

El primer any de Calle Arquimedes vaig escriure un relat en castellà sobre l'última nit del Titanic. Avui fa cent anys d'aquesta història i penso que potser us agradarà llegir-la.

Ultima cena en el Titanic

jueves, 5 de abril de 2012

Com dir-te adéu... Senyor


Com dir-te adéu Senyor
si sempre penso en Tu
i et sento dintre meu
com vella arrel plantada
a la terra encara tendra.

Com oblidar-te Senyor
si cada dia em desperto
i et penso sense dir-te res
com brolla al matí la llum
sense fer soroll i és fosc.

Demà et diré adéu Senyor
Tu mai em demanes res
reneixes quan hi ha sequera
sovint et nego i tinc dubtes
potser és que... ja no tinc por.