jueves, 2 de febrero de 2012

Tens ulls del més blau del cel


Tens ulls del més blau del cel
però sempre els veig en blanc i negre
com ... els records.

Ahir en conèixer la teva filla
vaig tornar a veure els teus ulls
de color.

Tenies els ulls del cel més blau
brillants i humits
com ... si pensessin en la pluja.


La foto és de Tio Moy.

9 comentarios:

Carme dijo...

Que bonic!

"Com si pensessin en la pluja"

M'encanta... bon dia, Pere!

novesflors dijo...

Els pensaments dels ulls són més transparents que els del cervell.

Sargenta Pimienta dijo...

Precioso :) por cierto, tengo nuevo blog! cajadessorpresas.blogspot.com un besote!

montse dijo...

Aquest poema ple de tendresa ens deixa els ulls brillants i humits per l'emoció.

Galionar dijo...

Els records, en blanc i negre. Com en els somnis, diuen. I els ulls com si pensessin en la pluja. Uns mots que dibuixen un paisatge interior, no sé si en color o blanc o negre, però que és encegador de bellesa.
Bona nit, Pere.

Joana dijo...

I si els pintem els records?com els somnis...una mica de coloret per aquí, una sombra per allà :)
bona nit Pere!

Joana Navarro dijo...

Molt bonic el poema, així com els records.
Té raó la Joana. "Sombra aquí y sombra allá, maquíllate, maquíllare, un espejo de crisstal y...."

Bon capde, Pere

Galionar dijo...

Passo a desitjar-te bona nit, Pere, i a preguntar-te si ja estàs una miqueta millor del refredat. Cuida't molt, amic.

El veí de dalt dijo...

Guau!