domingo, 1 de enero de 2012

Cau sola la tarda


Cau sola la tarda, així, com sempre i en aquest primer dia de l'any enmig d'un silenci que s'escolta algú esborra el Canigó amb el seu pinzell vermell.
Un cel blau groguenc s'amaga a la muntanya del Món i allà al fons el mar fosqueja sota una boira de cotó fluix.
Tu encara dorms i sembla que vulguis aturar el temps però és impossible, ja estem a l'any nou i tot està canviant.

Demà salparem cap a Itaca. Nausicaa l'amor salvatge, com un somni que s'esborra, acomiadarà aquesta nova singladura. El camí és llarg i hem de afanyar-nos, sense mirar enrere ... no fos que l'onada dels seus ulls ofegats d'aigua ens faci tornar a terra.

8 comentarios:

novesflors dijo...

Jo no m'he fixat en la fi del dia (no hi era, a casa) però sí en l'inici, un matí assolellat d'un blau estrident i una mar caldosa de tan calma. Reiniciem el viatge. Que els vents ens siguen favorables.

Joana Navarro dijo...

Un nou any i un nou viatge carregat de la motxilla del viatge cap a noves fites mentre cronos, inhòspid ens recluta el temps.

Bon any; Pere

sargantana dijo...

Tot aixo ho ha fet la posta de sol??
deunidó senyor Pere

i la canço..divina
no la coneixia

gracies

Jesús M. Tibau dijo...

els colors que ens regala el sol es difuminen a poc a poc, perquè no ens adonem massa bruscament que marxa, perquè no l'enyorem gaire.

Pais secret dijo...

Que no perdem mai aquest nord , Pere, que ens permet veure cada dia com es pon el sol, ara darrera el Far; més endavant, darrera el Mont i a l´estiu, a tocar el Bassegoda.
M´enduc la cançó, que avui m´ha fet posar la pell de gallina.

Bon dos del dotze!

montse dijo...

Salut i caliu tot l'any.

cantireta dijo...

Calfred de començament, aplaudiment de final de sol al capaltard. Bon any, Pere!

Galionar dijo...

Crepuscles color de sang, albades amb tons de nacre, les aigües del mar cada vegada més fosques... De qui és el mèrit, Pere: d'aquesta natura esplendorosa que se sap bonica i se'ns passeja pel davant o dels nostres ulls, que tenen el privilegi de saber veure-hi quan la contemplen...?
Molt bon any, Pere. Una abraçada.