miércoles, 29 de junio de 2011

Por favor no me quieras


Aprendí a leerme
leyendo tu cuerpo
cuando más me leía, releía tu cuerpo
descubriendo detalles inesperados
mensajes escondidos.

Si cierro los ojos
leo tu olor
mientras, tú recitas los versos que te escribo
es como si leyera tu cuerpo
y escuchase mis palabras

Ahora duermes... Tras el cristal de la noche, un viento cálido de nubes bajas dibuja sombras inverosímiles, como un mimo sobre tus sábanas.

Yo me quedo solo, ingrávido
leyéndote
pero hoy desconozco tu cuerpo
y al leerlo me asustan mis palabras
cuando dices ... por favor no me quieras.


El cuadro es un óleo de Manel Anoro-"La Posseuse"

viernes, 17 de junio de 2011

Mar endins


Et portaré al final de la terra, on diuen que s'acaba el món i al capvespre volarem mar endins perseguint el sol.
Em donaràs petons salats, els ulls ofegats d'aigua, amb l'alè gelat i la passió salvatge dels animals marins.
De cop s'amagarà el sol, tot serà de color maragda i agafats de la mà arribarem a l'illa de la què em parles sovint. Dius que està plena de nens entremaliats, petites fades i pirates.
És un lloc on el temps s'atura, ha de ser el País de Mai més, tu cada dia t'assembles més a Wendy i jo ja no sé si em dic ... Pere Pan.



viernes, 10 de junio de 2011

Bloc teatre X



Aquest teatre de la vida dóna tantes voltes que de vegades ja no sé quin personatge interpretar.
Només tu, asseguda sempre a les primeres files, em dones forces per sortir cada dia a l'escenari. Rius, crides, aplaudeixes, alegre i emocionada encara que no entenguis el que dic.
És com... quan et parlo a cau d'orella i dius que no m'entens perquè et faig pessigolles i se t'escapa el riure.