viernes, 9 de septiembre de 2011

Les nits


Ara les nits són buides
com els dies
m'angoixa el capvespre
quan es fa fosc d'hora
i tu ... no hi ets.

Al setembre et sento venir tardor, la meva ... tardor. Les nits a casa un neguit, carrers de parfum de nuit i t'enyoro.

Tamborets de plexiglas
llavis de
chewing gum em besen
boires de whisky sour
jo perdut nàufrag
i tu ... no hi ets.



Em poso a pensar en els dies de joventut
quan vivia la meva vida....

17 comentarios:

Joana dijo...

La tardor de la vida ens porta el gust agre i dolç del ra d'un altre temps.

Ànims, Pere

Carme dijo...

Admiro la teva capacitat de gestionar els records d'aquesta manera tan vívida. M'agrada molt aquest poema.

Ada dijo...

Alguien que tiene en la cabecera de su blog la frase "sólo quiero que sonrías" no puede dejar de vivirse. Aunque sea en otoño, aunque ella no esté. Siempre habrá sonrisas que te abrirán nuevos caminos.

novesflors dijo...

Sempre vivim la nostra vida, no només quan som joves, per tant, mira endavant, sempre endavant.

Galionar dijo...

És cert el que diu Novesflors. La teva vida sempre serà teva. En qualsevol cruïlla, a qualsevol edat, en qualsevol moment, pot esperar-te una nova remesa d'il·lusions impensades que et farà donar gràcies per ser-hi. Només comencem a ser vells el dia que decidim creure que ja no podem ser joves...
Una abraçada, Pere.

Rita dijo...

M'agrada molt aquest text, especialment el primer paràgraf, Pere!
Petons!

Rita dijo...

He tornat a rellegir-te, m'agrada molt aquest apunt!

Ho té tot, a més, sóc una fan d'en Hopper i aquesta cançó m'agrada tantíssim...
Bon dia, Pere!

sargantana dijo...

de joves la vivim..
de mes grans la gaudim,
no ho oblidi senyor Pere

molts petons...
i una rialla

Guspira dijo...

Tot i el caire trist dels teus versos, la sensació que em queda és deliciosa... La tardor, amarga o trista, m'emociona, m'inspira, m'agrada...

Que tinguis una bona diada, Pere!

zel dijo...

Podria haver-ho escritjo, la tardor de la nostra vida, gairebé l'hivern per mi... Salut, Pere!

Joana dijo...

Quan el sol cau no vol dir que s'ha acabt el dia. Comença la nit que sempre ens pot sorprendre...amb aquell punt de màgia :) No ho oblidi caballer!
Bona nit Pere1

Pais secret dijo...

Novesflors, Sargantana i Joana,
m´ apunto a la vostra visió, és rumb que no s´ha de perdre de vista.

Encara que entenc , Pere, aquest embolcall nostàlgic dels setembres.

Mercè Estruç dijo...

Tot canvia, res és estàtic. Ens hem d'adaptar al present que es mou de vertígen.
Una abraçada

Elena dijo...

Setembre fa caliu a la finestra... i l'angoixa al cor existirà fins que arribis a entendre que l'existència consisteix en omplir els armaris d'aquesta absència, però sense obsessionar-se, trobant l'equilibri.
Un petonàs

Polonia dijo...

La millor edat és la que tenim en cada moment, fins i tot la melangia és un bon recurs per crear poemes tan distinguits com aquest. Felicitats.
Bona nit, Pere

marta dijo...

No es tracta de ser jove o gran, es tracta de viure, jo sóc de les que penso que la felicitat es un estat d' anim, i hi han moments per emmarcar-los, d' altres que es claven com estaques, però son nostres i formen part de tot el que som, i malgrat els amors i els desamors de cada adéu jo sempre em quedo amb l'alè a la pell de la primera vegada.
Com diu la Montse la teva vida sempre serà teva i amb tu està aprofitar-la.
Els records i la pena amic meu nomes serveixen per fer passar el temps.

sargantana dijo...

ara que pasat el temps retorno..reconec la pintura i reconec les paraules
en el fons,no era als llimbs
i m'en alegro perque em dol perdrem res d'aqui

un peto desde el futur