martes, 27 de septiembre de 2011

Avui he tornat al Rachdingue


Aquesta nit s'ha celebrat al Rachdingue de Vilajuïga una festa d'aniversari, potser la més especial d'aquest estiu a l'Empordà.
Feia trenta-cinc anys que no hi havia pujat, els arbres il.luminats lluïen colors artificials i la música techno rebia als convidats a cops de Gin-Fizz i macarrons de parmesà.
Fora a les terrasses, vells bancals d'oliveres amb una vista extraordinària sobre la plana que formaren les desembocadures de la Muga i el Fluvià, es va servir el sopar.
Bacus en forma de cambreres d'una bellesa desvergonyida, servia xampany francès, vins i begudes refrescants de tota mena.
Allà lluny a l'altre costat del golf de Roses, vèiem les llums d'Empúries , el vent terral li feia arribar olors d'antics tiberis. Les ostres de Normandia, les gambes i escamarlans de Port de la Selva, cloïsses de l'Illa de Arousa i fins i tot les aromes del pernil portat de les deveses de glans de Salamanca.
De cop va trencar el silenci la veu càlida i alhora estripada d'una cantant de soul, des de l'alçada d'unes cames tan llargues com els seus talons d'agulla deia: "If I was your woman and you were my man ..." Si jo fos la teva dona i tu el meu home ...
I al final l'apoteosi d'un tast de vins negres de Valbuena de Duero.
Un esclat de música dance va omplir la pista de ball, aviat van començar a sonar les cançons dels anys vuitanta, abaix a la barra servien combinats i licors per als que no conduïen i fora als jardins feia una nit xafogosa però agradable.
Encara era fosc, la festa s'estava acabant i l'autobús va arrencar lentament cap a Figueres. A les darreres files uns joves de seixanta anys cantaven: "Conductor, conductor, repasate el motor que se te sale el agua por el carburador ..."
S'anunciava un altre dia de calor d'aquest estiuet que s'allarga més i més, gelós de la tardor.

Ahir vaig tornar al Rachdingue
em mancava la salabror dels teus llavis
i no van posar ... Angie.



Per Lluis i Marisa amb tot l'afecte.

8 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Una crònica molt agradable de llegir i que ens transporta fins a Vilajuïga sense adonar-nos-en.

Però el teu final... m'encanta.

Bona nit, Pere!

novesflors dijo...

Quin escrit tan rebonic. M'ha agradat molt.

pilar esparducer dijo...

Cada día millor. Molt bonic

sargantana dijo...

es com viure-ho, com esser-hi....
tot i que per vergonya meva, no hi estat mai
se sienteeeee

molts petons i bona nit senyor Pere

Galionar dijo...

En les teves paraules, la tristesa es converteix en nostàlgia bella, Pere. Llegir-te és estimar-te.
Una abraçada!

Anónimo dijo...

Pere ets un artista.
Molt bonic.
Jo no podia descriure la festa millor.

DOUGLAS

Anónimo dijo...

Tu no ho sabies, però jo hi era amb tu brodant i embastant música i vers!!!
Magnífic post, Pere.

montse dijo...

Felicitats, les teves paraules són màgiques i ens transportes aquest lloc.