viernes, 5 de agosto de 2011

Res


Vostè pensa que no sóc res
com si no hi fos
res
Sempre el nen que no importa res
ignorant-me
com si res
Sense poder parlar amb vostè de res
dir-li el que sento
res de res
Passant anys oblidant-me de res
emocions adolescents
sense dir-li mai res ...


 
  
  Com si no fos res...penso en tots aquests petits res que em venien de vostè.

6 comentarios:

PS dijo...

No ens en adonem, a vegades, quant de mal pot contenir un "res", quanta buidor deixa al qui espera una resposta que contingui alguna cosa, per petita que sigui.



Bona festa major, Pere.

Galionar dijo...

Certament, quanta buidor ens deixa aquella resposta que no arriba, la que és capaç de convertir l'hipotètic tot en res...
Molt bell poema, Pere, com bellíssima ha estat sempre Catherine Deneuve.
Una abraçada.

Unknown dijo...

Jo res una oració cada dia per deixar de ser res. I el silenci i l'absència són escuts, són sacrificis, són passes necessàries per deixar de ser res.
"Las emociones atrapadas pueden hacer que hagas suposiciones incorrectas, reacciones de manera exagerada frente a comentarios inocentes, malinterpretes una conducta y causes un cortocircuito en tus relaciones"
Us enyor

Carme Rosanas dijo...

Mira gairebé que em copiaria la resposta de Galionar... ben cert.

Trist i bell poema Pere... i si em deixes que li digui al "vostè"

Vostè... s'ho va perdre, vostè s'ho perd, vostè s'ho continuarà perdent pels segles dels segles... que hi ha coses que no tenen marxa enrere.

Joana dijo...

Res és toti tot és res
en la roda se la vida
on tot shi capgira
i roda i roda del revés
fins que arriba l'estima
omplint de pètas el dia.

Dis-li al senyor vosté que hi ha una màxima que diu que qui no estima, no és d'aquesta vida.

Bon diumenge, Pere. Un diumenge per a parlar de TOT i oblidar el RES

zel dijo...

Impossible que fos res, alguna cosa petita (o gran) hi hauria d'haver...