miércoles, 29 de junio de 2011

Por favor no me quieras


Aprendí a leerme
leyendo tu cuerpo
cuando más me leía, releía tu cuerpo
descubriendo detalles inesperados
mensajes escondidos.

Si cierro los ojos
leo tu olor
mientras, tú recitas los versos que te escribo
es como si leyera tu cuerpo
y escuchase mis palabras

Ahora duermes... Tras el cristal de la noche, un viento cálido de nubes bajas dibuja sombras inverosímiles, como un mimo sobre tus sábanas.

Yo me quedo solo, ingrávido
leyéndote
pero hoy desconozco tu cuerpo
y al leerlo me asustan mis palabras
cuando dices ... por favor no me quieras.


El cuadro es un óleo de Manel Anoro-"La Posseuse"

8 comentarios:

Unknown dijo...

Aquesta petició...això ha de ser impossible, ho saps.

Carme Rosanas dijo...

Pere, aquest poema serà de desamor, si tu ho dius, però de tota manera, és preciós!

Hi ha favors, sempre, inútils de demanar, mai no podem demanar ni que ens estimin ni que no ens estimin, però això no li treu ni mica de bellesa al teu poema... bé, ja sabeu que sempre m'agrada anar reflexionant coses irreflexionables... (amb perdó per la paraula inventada) :)

T'envio unes quantes "MOLTES FELICITATS!!!" i espero que passis molt i molt bon dia.
Una abraçada, Pere.

Guspira dijo...

Són un versos preciosos, potser tristos, però d'aquells que mouen sensacions i desperten tendreses...
T'envio una abraçada ben gran plena de felicitat! Espero que passis molt bon dia del teu sant! FELICITATS! :)

Galionar dijo...

Trist i bellíssim poema, Pere. Només havent viscut moltíssim, moltíssim, i havent estimat encara més, el teu cor pot parlar així.
Però avui, deixa'm dir que t'estimo molt. Moltes felicitats i una forta abraçada!

novesflors dijo...

Ja ho han dit tot els comentaristes anteriors. Bellíssim tot, el quadre, el poema, el vídeo...
Si ve al cas, ja que avui és dia 20, FELICITATS.

Joana dijo...

Senyor Pere, aquesta inspiració li ha donat un poema perfecte: bell, ritmic, sentimental, amb una sensibilitat desbordant. No tinc cap dubte que la mà que l'ha escrit, s'ha deixat portar per les paraules dictades pel cor, per un cor que estima la vida i que encara batega a ritmes accelerats sospirant per un amor molt pur i a la vegada molt intens.
ENHORABONA!!! No sempre eixen poemes com aquest!!!
B7s

Mercè Estruç Faig Clic dijo...

Ser capaç de llegir l'olor amb els ulls clucs, no es pot oblidar mai.
L'amor és ahir, és avui, serà demà i el record era d'ahir, és d'avui, serà de demà.
Bona setmana Pere

zel dijo...

De vegades, massa sovint, amor i desamor es donen la mà...però també sovint, en aquesta tristesa surten les més belles paraules...

Un petonàs!