viernes, 17 de junio de 2011

Mar endins


Et portaré al final de la terra, on diuen que s'acaba el món i al capvespre volarem mar endins perseguint el sol.
Em donaràs petons salats, els ulls ofegats d'aigua, amb l'alè gelat i la passió salvatge dels animals marins.
De cop s'amagarà el sol, tot serà de color maragda i agafats de la mà arribarem a l'illa de la què em parles sovint. Dius que està plena de nens entremaliats, petites fades i pirates.
És un lloc on el temps s'atura, ha de ser el País de Mai més, tu cada dia t'assembles més a Wendy i jo ja no sé si em dic ... Pere Pan.

13 comentarios:

Carme dijo...

Bon dia Pere Pan! :)

Un viatge preciós al País del mai més! Un viatge de paraules boniques.

Vida dijo...

Estimat Pere, va bé tenir aquesta illa dins la imaginació i volar-hi de tant en tant perquè sigui refugi i vitamina dels moments en que no et queda altra que renunciar al teu llinatge Pan.

Yáiza dijo...

Sembla com un somni explica't amb paraules... però m'has fet pensar en els complexes de Wendy i de Peter Pan!

M'ha encantat reviure el poema de Mar Adentro. Feia molt que ni el llegia ni l'escoltava, i realment, corprèn.

Fins aviat!

Galionar dijo...

"...Llumenetes de cristall
perdudes en la nit fosca,
no heu sentit un cant molt dolç?
No en són pas nereides d’or
ni el brogit de les onades;
és la veu d’un pescador
que a voltes, d’amor s’esberla
enmig la fosca del mar.

Llumenetes de cristall
espitllerades, precioses;
feu llum a la seva barca
per si li fan por les tenebres
que l’envolten...

Llumenetes de cristall;
el vell mariner us atrapa
i se li escoleu de la xarxa.
Beseu amb cura el seu rostre
perquè es pugui despertar
quan vingui l’alba més blanca.

Llumenetes de cristall...
estels en la nit més calma..."

Abraçades, Pere.

novesflors dijo...

Si tu ho vols, et diras Pere Pan.

Fabio dijo...

;)

Francisco Javier dijo...

Bonito poema, un abrazo.

Guspira dijo...

Oooh que bonic... que tinguis molt bon dia Pere Pan!

Joana dijo...

Molt bon dia Pere Pan i millor revetlla aquesta nit!!!

Jo també conec el Pais de Mai Més no Tornaràs, però crec que serà millor canviar-lo pel País del Somniadors Eterns i no despertai MAI!!!

Molt bonic tot plegat, el text, el poema i la foto!!!

B7s

sargantana dijo...

un peto molt gran senyor Pere

Anónimo dijo...

Felicitats per Sant Pére ..... Ens veiem mar endins

Pere dijo...

ANÓNIMO
:)

Bona nit.

zel dijo...

Qui pogués no fer-se gran, mai mai, i guardar sempre ulls d'infant...ai, petons, Pere!