martes, 24 de mayo de 2011

Bloc teatre IX


Este Blog está lleno de puntos suspensivos...
Escribo para ti y me gustaría que interpretases mis palabras a tu manera, que imaginases los finales más especiales , es decir que hagas tuyos mis escritos y los disfrutes como si los vivieras.
Mi vida está llena de puntos suspensivos que indican miedos, dudas, sorpresas y desenlaces inesperados. Quisiera transmitirte este modo de disfrutar de la vida y que te quedases con lo que más te guste.
Te dejo mi puerta entreabierta, en el rellano tres puntos suspensivos y tú piensa lo que quieras...



Lo atroz de la pasión es cuando pasa,
cuando, al punto final de los finales,
no le siguen dos puntos suspensivos...

viernes, 20 de mayo de 2011

Dos poemes d'amor ... i una havanera


Una tarda a l'hort

Berenàvem pa amb vi i sucre
i jo et deia:

"Pitets de pruna
dolços com fruita
sense pinyols "

I tu reies
i jugaves a amagar-te enmig dels fruiters...


Temps de prunes

"Et menjaré les prunes
totes les prunes de l'hort
les que són com el teu cor
les vermelles i les grogues
les verdes i les dolces
les que guardes a les faldes.

I quan descobreixo el que amagues
se't posen les galtes com prunes
de coca dolça i de colors..."


Havanera

Hi ha algú?
bé, ara que tots dormiu
entro a les rodes poètiques
en silenci, de puntetes
per deixar un vers tranquil
paraules d'una nit d'estiu.

Al matí, les orenetes
vénen a llegir el que he escrit
jo els hi deixo unes galetes
per si riuen del que he dit
i així mentre picotegen
no em desperten amb cap crit.

Nit d'havaneres
la lluna para l'orella
i l'aire de marinada
porta un veu de Calella
canta Silvia Perez Cruz
i jo escric ...



Aquests tres poemes els vaig fer l'any passat per la Roda Poètica.

sábado, 14 de mayo de 2011

LLegint


Al maig llegeixes cada tarda, estàs callada i sembla que no hi ets.
Jo et miro sense dir res, escolto com respires i enyoro els teus mugrons de pa amb vi i sucre.
T'amagues dins el llibre més gruixut, te'n vas lluny i és com si visquessis una altra vida.
Només vull estar a prop teu, els meus llibres són molt prims, l'olor de la userda i la música de Scriabin em produeixen una increïble sensació de lassitud i al besllum del capvespre segueixo a poc a poc la ratlla fina del teu melic de pèl moixí.
Ara es fa fosc, entra vent terral, tanques el llibre de cop fent soroll i em dius tot somrient ... que vols per sopar?



El quadre es un oli de Manel Anoro."Lectora"