lunes, 7 de marzo de 2011

Jocs i entremaliadures

A l'entrar a l'habitació la vaig trobar tota nua, el gest indolent, fent veure que no em veia.
Recordant uns versos del Cançoner "Sarao d'amor" que havia escrit en el segle XVI el poeta valencià Joan Timoneda, li vaig dir:

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Ella em va mirar, curiosa i sorpresa, creuant pudorosa i suaument les cames.
Jo vaig seguir dient:

No us atavieu, anau aixi,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Escoltant el seu riure mentre s'estirava com un gat sobre el cobrellit, vaig comprendre que la llengua de l'amor no era el francès ... sinó el català.
Des de llavors recullo els comentaris poètics del meu carrer i els escric en una llibreta per si de cas.

I la llum
I el vent de garbí
I l'olor de l'arròs
molls i romaní
allà a la sorra de la Malvarrosa ...

Em vaig enamorar d'ella a poc a poc
com una formiga
trosset a trosset
un petó i un petonet
i quan se'n va adonar ja dormia al meu niu.

La dona que m'espera
m'amaga el seu cos
i dissimula l'ànima
ànima prohibida
cos misteriós ...

Aquesta jove té tossina
potser d'un escalfament
ha begut llet ben calenta
la llepa com si fos mel.

I la meva imatge
es va fer mil imatges
i... no sabia trobar-me.

La llum dels teus ulls
com la pluja de tardor
tendra ... de color.

T'escric amiga absent
però no és a tu a qui escric
m'escric a mi mateix ...
per no perdre't!

Qui mirarà aquests ulls
si tu no mires al cel ...
de tant en tant.

Avui
ahir
i demà,
no sé ... sempre!
esperaré, per tornar a veure't.

Em faig vell, a poc a poc
els ulls petits com brases
el front ple de corriols ...




Escrivint un bloc, de vegades aprens a llegir-te ... tot sol.

Aquests comentaris els vaig fer l'any passat a: Carme, Vida, Iris, Joana, Sargantana, Galionar i Montse.
El quadre és un oli de Manel Anoro "Nu nº3"

10 comentarios:

Vida dijo...

Enamorat de debò o enamorat del joc i les entremaliadures? Sigui com sigui, els comentaris escrits són gairebé sempre preciosos i precioses són les pistes que et llegeixen a tu...
Segur que tampoc estàs sol.
Passa un horabaixa feliç, Pere.

Carme dijo...

Juga, juga, que surten coses boniques!

La llengua de l'amor és el català, com havies pogut dubtar-ho? :)

novesflors dijo...

M'encanta, aquest post. És clar que sí, el català i l'amor s'adiuen.

sargantana dijo...

segur que la llibreta es tan interesant com el blog
recoi senyor Pere..posa la pell de gallina
que maco!
mil petons

Joana dijo...

M'agrada això de que amb el blog aprèns a llegir-te.
Com un mirall...et torna una imatge de tu i a vegades t'agrada i avegades no...
Apa que ets el nostre poeta de capçalera...
Bona setmana!!!Pere

Mercè Estruç dijo...

Cert, escrivint aprens a llegir-te i a ... estimar-te més.
Petons

Iris dijo...

Quin recull més bonic i complet que has fet!!! I què bé encaixa tot plegat!!!

No sé si ara enlloc de dir-te Pere, t'haurem de dir Joan de Timoneda II. T'has atrevit fins i tot amb el valencià antic!!! I que bé t'ha eixit.

Un plaer passejar per aquest nou carrer que d'ara endavant haurà de tenir una placa honorífica en el valencià de Timoneda. M'han entrat ganes de rellegir-lo!!!

Besos, B7s Ptons i Ptonets

Nits dijo...

Guauuu que bonic!!! Llegir-te sempre porta tendresa i una calidesa i no cal parlar francés ni cap altre idioma perquè el més bell és que et diguin les paraules més dolces amb la teva llengua.

Un gran post! Petons fer tu també :*

montse dijo...

felicitats per aquest post tan amorós.

Fas bé de posar-te un anti-pixel per si de cas.

Guspira dijo...

Preciós... M'agrada com has teixit aquestes paraules.
I és clar que la llengua de l'amor és el català! Ja ho deia Joan Timoneda: Bella, de vós só enamorós...