sábado, 19 de marzo de 2011

Dona que crema


 
Aquesta dona tan llunyana
potser vingui de l'Havana,
no! ... és valenciana
aquesta nit cremarà
perquè el poble demana
foc, passió i disbauxa.



Dedicat a Mari Reyes, Amparín, Juan Julián i Paco amb tot el meu afecte.

4 comentarios:

zel dijo...

A mi m'agradaria veure-ho, no hi he estat mai...
En d'altres termes, potser si ens agradaria cremar algú, oi Pere? Ai, una abraçada!

Vida dijo...

Jo tampoc ho he vist mai en directe. Ha de ser impressionant...

Carme dijo...

Jo tampoc les he vist mai. Bones falles, valencians!

Iris dijo...

Sent molt dir-vos que jo sí les veig tots els anys en viu i en directe, no puc passejar pel carrer sense que m'esclate un masclet a cada passa, no puc veure una mascletada en València des d'un balcó, on em conviden cada any, perquè fins arribar-hi puc quedar asfixiada per les empentes de la gent. Aquest any després d'una hora de cua i empentes, he aconseguit pujar!!!
I sí la festa és foc i passió i els seus prigen molt bonics, però ara s'ha convertit en un espectacle d'ostentació i poder entre les diferents comitives falleres.
Tot i això, al poblets es viu d'una altra manera. Supose que si estiguera molt de temps sense elles les tiraria en falta, però ara per ara, les suporte com puc!!!

Sent molt deixar-te aquest coemtari, però es la veitat.

Tot i això com a Valenciana que sóc m'agrada que la gent de fora les valore. Paradògic, oi? Que hi farem!!!

Bon dia, Pere