martes, 1 de marzo de 2011

Botiga de versos

La senyora Acadèmia tenia una botiga de versos, tots els dijous muntava una parada a la plaça del mercat de Figueres i venia tota classe de poemes, proses poètiques, versos d'amor i epitafis mortuoris però sempre escrits rimant.
Jo solia anar-hi per veure les novetats, conèixer les últimes tendències, i aprofitava per fer petar la xerrada amb la senyora Acadèmia que era una dona de conversa amena i culta
.

Senyor Pere avui tinc uns haikus molt bons que m'han arribat de Vilamacolum.
Miri els haikus no m'agraden gaire, provenen de cultures llunyanes, són molt tècnics i de vegades no els entenc. De Vilamacolum el que em fa gràcia és el que deien els avis:

"A Vilamacolum
amb un pet
apaguen el llum. "

Ho trobo divertit... però què més ha portat avui?
Aquí tinc un lot a granel de cent poemes que ha escrit la setmana passada el poeta Nicomedes, n'hi ha de totes les classes i temes i van molt bé per llegir al llit abans d'anar a dormir, fan venir son.
Dona, m'estimo més la qualitat a la quantitat, però posi-m'en mitja dotzena per si de cas.
Té alguna cosa que en llegir-la emocioni? Paraules que s'entenguin, que despertin sentiments? Vull dir poesia de veritat.
Senyor Pere, darrerament costa molt trobar el que vostè demana, molts versos vénen de la Xina, estan bé de preu però la temàtica i la qualitat deixen molt a desitjar, ara els de Ikea han obert una secció de poemes per a interpretar cadascú a casa seva.
Però ja sé el que vostè vol: una mica de Benedetti, Machado, Martí Pol, Whitman ...
Avui he portat un poema de Xavier Roig Fontseca que li agradarà molt:

"A punta de dia
he sorprès,
en la terra treballada,
el llaurador dormit
de la nit
i els cavalls blancs,
fugitius al galop,
de la rosada."

Moltes gràcies és molt bonic, ja sap que no suporto la poesia inintel.ligible, envoltada d'hermetisme, que sembla important però que no diu res.
Jo també li vaig a regalar uns versos que he somiat aquesta nit, perquè li diré un secret, els poetes somien versos:

"Demà
compraré un mirall de dues cares
al matí
em maquillaré d'una banda
a la nit
em rentaré la cara per l'altra
i tu
mira'm... com vulguis."

Ai senyor Pere! de vegades diu vostè unes coses ...




Ya mi rostro de vos
cierra los ojos
y es una soledad
tan desolada.

Foto de J.Ramon Huidobro

10 comentarios:

Rita dijo...

Tot plegat deliciós, Pere!
Petons!

novesflors dijo...

Quina conversa tan original!

novesflors dijo...

Torne per dir-te que el vídeo m'ha encantat.

Carme dijo...

Molt bonic, Pere... i és que senyor Pere, de vegades diu vostè unes coses... :)

Bona nit, Pere.

Vida dijo...

Benedetti és extraordinari. I aquest poema diu moltes coses.
Ella mira cap una altra banda, sí, així ha de ser. I és veritat que sovint veim el que volem veure. Però un dia passa una llum i miram diferent i giram la cara, potser, per veure allò que fins ara, havíem volgut oblidar. Potser...mentrestant, la vida passa i alguns la poetitzen, i alguns la riuren i altres la ploren, i tots un dia l'enyorarem.

Iris dijo...

Passege pel poble, carrer amunt, carrer avall, cap a la dreta i cap a l'esquerra i el senyor Pere no apareix. Truque a la porta, i res de res. On serà aquest senyor? Seure una estoneta i ja hi vindrà.

Psssssss!!! calleu, calleu, que a dintre escolte una conversa!!! Qui diu que es troba sol? Machado, Benedetti, Martí i Pol, Whitman i ja no sé quants més, fumen una cigarreta i prenen café. I jo picant a la porta!!! M'obriràs algun dia, o restaré sempre sense café???

MAGNÍFIC POST!!! MOLTES GRÀCIES, PERE!!!

Elena dijo...

Que enveja senyor Pere aquesta conversa amb la senyora Acadèmia, ja m'obria a mi agradat tenir aquesta conversa interessant, però més m'hagués agradat saber explicar-la després amb la facilitat que Vostè l'explica Salutacions

montse dijo...

Un bon recull, on es fa evident la nit i el dia.

Mercè Estruç dijo...

"A Vilamacolum
amb un pet
apaguen el llum. "
meravellosa dita.
Petons

sargantana dijo...

el versos mes macos mai somiats...
m'encanten
quin home aquest Pere !!
una abraçada ben forta