martes, 22 de febrero de 2011

Aniversari


Aquesta tarda el meu amic Enric, seguint els passos d'Antonio Machado, ha fet un tall del camí de l'exili passant pel Coll de Banyuls.
Allà dalt ha recollit una branca d'ametller florit i en arribar a Cotlliure l'ha dipositat sobre la tomba del poeta.
Avui fa setanta-dos anys de la seva mort.

"Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar."

9 comentarios:

Enric dijo...

Delicat.

Carme dijo...

Delicat l'Enric, delicat en Pere...
Un record molt bonic pel poeta.

Gràcies per recordar-los aquí i a les Itineràncies.

Bon dia, Pere.

novesflors dijo...

Indescriptible,Machado. Caminante no hay camino...

Pais secret dijo...

Un gest molt bonic recordar-lo així.
Fa goig veure la tomba amb flors fresques.Avui també en fa uns quants menys que va morir Salvador Espriu.

rebaixes dijo...

Flors de record...
Paraules que es digueren
prevent la marxa...
Com si un no caminés
com fugint per apropar-se.
.............. Anton.

montse dijo...

Aquest gran poeta lleuger d'equipatge, el recordarem sempre. Aquest poema ens diu adéu i alhora no ens deixa.

sargantana dijo...

como los hijos de la mar.....

es el meu sino..jajjajaj
vinc a deixar-li un peto de bona nit
es una persona genial, senyor pere!
muak!!

Iris dijo...

Jo crec que si mAchado t'haguera conegut t'haguera dedicat aquest poema seu i de segur que algun café hurieu compartit a la cafeteria del Carrer de Arquímedes.

Te he visto, por el parque ceniciento
que los poetas aman
para llorar, como una noble sombra
vagar, envuelto en tu levita larga.
El talante cortés, ha tantos años
compuesto de una fiesta en la antesala,
¡qué bien tus pobres huesos
ceremoniosos guardan!
Yo te he visto, aspirando distraído,
con el aliento que la tierra exhala
hoy, tibia tarde en que las mustias hojas
húmedo viento arranca,
del eucalipto verde
el frescor de las hojas perfumadas.
Y te he visto llevar la seca mano
a la perla que brilla en tu corbata.


Que tingues un bon dia, Pere.

Elena dijo...

Feia dia que no em passejava per la teva pàgina i detenir-se una estoneta en les teves paraules és gaudir sempre del bon fer.

Machado a l'igual d'altres grans mestres no moriran mai, mentre quedi qui escrigui i llegeixi poesia.
Petonets.