lunes, 3 de enero de 2011

Puja a bord tristesa

 
Et sento venir tristesa, a poc a poc, esgarrapant
és hora de fer inventari
del que sóc, del que em queda.

Els morts a la mar que és tornar a casa
els mariners a bord
avui salpem, una nova singladura.

Capità veles amunt la mirada lluny al vent
les sentines plenes
braços ferms al timó, la mar espera.

I tu també puja a bord tristesa
que vindràs amb mi
com sempre ...





Senzillament se'n va la vida, i arriba com un cabdell que el vent desfila, i fina.

Adéu mare!

14 comentarios:

Carme dijo...

Hi ha tristeses inevitables, però netes i tendres, que portem amb nosaltres sempre.

Sempre és trist l'adéu als que estimes.

Una abraçada ben forta, Pere.

sargantana dijo...

Que maco ho ha explicat la Carme...

m'afegeixo a l'abraçada, senyor Pere

novesflors dijo...

És una tristesa que acompanya sempre i fa l'estima més forta.

Iris dijo...

La paraula comiat no hauria d'existir al diccionari. Resulten molt tristos però moltes vegades no ens em podem escapar!!!

Tot i això un adeu físic no és un adéu real, la seua absència sempre hi és present.

Una gran abraçada, Pere. M'agrada molt el poema de comiat que li dediques a ta mare, traspua molta sensibilitat i sinceritat.

Des del teler, Joana

Rita dijo...

Perdre la mare, per gran que siguis, sempre és dolorós, és tallar definitivament el cordó umbilical, però, d'altra banda, precisament la mare mai acaba de marxar, perquè sempre la duem dintre nostre: en el nostre cor, en els nostres pensaments, en la nostra manera de fer...

Un petó fort i una abraçada llarga, Pere!

Vida dijo...

Estimat Pere, no m'esperava aquest post avui...em sap molt de greu, molt, i no puc afegir res més a allò que ja t'han dit.
Una abraçada tendre.

montse dijo...

L'adéu és trist, queda el record que ens acompanya navegant sobre un núvol blanc.

Nits dijo...

Sento llegir aquestes paraules de tristesa. Veig que és per un adéu i d'un ser mooooolt estimat, per això espero i desitjo que estiguis bé.
T'envio una forta abraçada Pere i ja saps on tens un port oi? Doncs al meu bloc.

Petons!

Pais secret dijo...

Pere, et llegeixo en silenci i t´envio un núvol d´abraçades.

Galionar dijo...

Després de llegir-te, escoltar la música, veure a qui va dedicat i emocionar-me, et deixo una càlida abraçada en silenci, Pere.

zel dijo...

Mai podem dir adéu del tot, jo encara després de dos anys i tres nadals, parlo i penso i busco coses pel meu pare, i demano per ell quan truco i... no hi ha oblit, no hi ha soledat, els portem al cor (que fàcil ho dic,i quan em costa de creure...)


Un gran petó!

Francisco Javier dijo...

Gracias por tu comentario amigo, feliz año nuevo lleno de amor y felicidad para todos, una pregunta esto es una canción o es un poema?

Mas o menos lo he entendido, un abrazo y gracias por estar siempre ahi.

Cariños.

Cassandra dijo...

Precioso homenaje despedida con todo el amor dado y que sera mantenido a travez del tiempo a tu querida madre. Un abrazo

Francisco Javier dijo...

Lo siento mucho pere, mis condolencias a ti y a tu familia, suerte y mucho ánimo amigo.