viernes, 17 de diciembre de 2010

Conte de Nadal


Hi havia una vegada un petit planeta blau que viatjaba per l'espai a gran velocitat.
Envoltat d'una galàxia, seguia embadalit a una estrella preciosa que li donava escalfor.
Aquest planeta era molt vell, havia nascut on la llum es va oblidar del temps i els seus primers habitants, éssers unicel·lulars s'havien convertit en homes.
Quan el planeta blau va esdevenir gris, quan l'aire pur que l'envoltava es va tornar pestilent, els homes es mataven entre ells. Lluitaven per l'aigua, pels aliments, per l'energia, pel poder.
Ara ja era massa tard, els recursos naturals eren insuficients per alimentar el consum d'aquells éssers anomenats intel·ligents.
Però un any per Nadal, al petit planeta se'l va menjar un forat negre com la taula d'un billar es menja totes les boles.
Allà dins, en la foscor el temps es va aturar i tot el que tenia vida es va tornar tan petit que els homes semblaven formigues i els arbres fulles de menta. El forat tenia sortida, era un forat trencat i aquell planeta de fortuna va sortir per l'altre costat.
Tot va créixer una altra vegada, les plantes, els boscos, les aigües però els homes van quedar petits i el cel va tornar a ser blau i l'aire net i clar.
Ara segueix a una estrella més bonica que la d'abans, té una cua llarga, brilla i vola cap a l'orient. Diuen que assenyala el camí de la pau i de l'amor, i que avui naixeran nens símbol d'esperança i de futur.
Tot això m'ho han explicat
jo vaig tenir mala sort
no vaig sortir del forat ...
Que passeu un bon Nadal
que el menjar no us faci mal
i expliqueu als més petits
el que vàreu aprendre dels grans.



Si yo encontrara la estrella que me guiara...

8 comentarios:

Vida dijo...

L'estrella ets tu, Pere.

Carme dijo...

Preciós, Pere! Bon dia i Molt bon Nadal. Tornaré a llegir-lo altre cop.

Magda dijo...

Som molts, i moltes, que tenim la sensació de no haver sortit del forat. Però tu ens has explicat que hi ha sortida i a través del teu conte veiem la cua de l'estrella. Gràcies

zel dijo...

Ostres, Pere, em dónes permís per copiar-lo i explicar-lo? Prometo dir-ne l'autor,evidentment, però és que el trobo senzillament magnífic!

Un petonàs de bon dia, de bona tarda, de bona nit, de bona vida,si això que vivim es pot dir vida... aixxxx

Iris dijo...

Porte una temporadeta desapareguda de la catosfera, vaig tancar un bosc i ara he obert un teler!!!
Torne a passejar-me pels llocs d'accés al bosc i com sempre la passejada paga la pena!!!
Un conte de nadal molt original, crec que jo també el portaré al cyberland pera que els xiquets es puguen enriquir amb el teu relat!!!
Molt bones festes des del Telar
i bon diumenge, Pere

novesflors dijo...

Ja vaig vindre ahir a llegir-te però en aquell moment no podia escoltar i veure el vídeo. Ara ho faré i de segur que m'agrada perquè, com ja pots suposar, Enrique i Estrella Morente m'agraden molt.

montse dijo...

Bonic conte, m'agrada aprendre dia rere dia....

Salut!!!

Nits dijo...

Em copiaré el comentari de la VIDA que m'ha agradat molt, penso que l'estrella més bonica, la nova, ets tu. O el tu que jo veig entrelínies.
M'agradaria que aquest nou món es guiés per altres paràmetres, que guanyessin els bons,...i un munt de coses més.
Tens feina estel, tens l'obligació d'ensenyar als del teu costat a brillar com tu.

BON NADAL!!!!