sábado, 23 de octubre de 2010

Amiga amada

Si una dona estima a una dona...

Amiga amada
t 'estim en els teus ulls
mirant quan dorms,
quan estàs tan callada.

Amiga amada
et veig nua
embogida de tu,
i et sento en mi
arraulida en el meu ventre.

Amiga amada
et dic amor
quan somrius somiant
i et vull el cos
gairebé com l'ànima.

Amiga amada
et donaria la vida,
són trossets de tu
i que serà de nosaltres
d'aquest amor tan boig.

Era mitja tarda
corrien i reien i es besaven
les galtes vermelles, tot despentinades.
Corre! corre! amiga amada
corre que fem tard!
corre ... cap a casa.



Quoi ? De notre amour fou ne resterait que des cendres

8 comentarios:

Rita dijo...

Viure això és morir-se de felicitat. Preciós, Pere!
Bon dia i petons!

Carme dijo...

Intensament bonic, Pere!

Molt bon diumenge, i una abraçada.

La cançó té una lletra trista... és com un post amb dues cares, trista i exultant o a l'inrevés, exultant i trista.

Vida dijo...

No és un poema de desamor si li donaries la vida.
Passa una nit feliç.

Striper dijo...

Avui nomes passo a deixar-te les meves salutacions.
Una abraçada.

Candela dijo...

Molt, molt, molt bonic!!!!!

Nits dijo...

Buuuf que maco!
Desamor Pere? Sembla d'amor, però potser és que és un amor dificil. Encara no és fàcil en la nostra societat poder dir obertament que estimes a una persona del mateix sexe i menys entre dones.
Em va agradar el missatge que va fer Obama fa pocs dies dirigit a totes les persones gays. Va estar bé sentir d'algú amb tant poder que estimar no té res de dolent, que no fan res malament.
Amb lo dur que és estimar, només falta que encara la resta de la gent t'ho fiqui més dificil.

Ui que m'enrollo. L'important però és que les paraules amb que ho has definit porten molt de sentiment dins i molt intens. M'ha agradat llegir-les.

Joana dijo...

Que bonic, Pere!!! L'he llegit una i mil vegades i encara no m'hi he cansat.

Quina profunditat de setiments!!! I que be la brodes amb els teus versos!!!

T'espere al meu haikuaniversari, estem de celebració!!!

Que tingues un bon dia, Pere i corre, corre cap a casa, no faces tard. A qui no li agrada riure i que li besen les galtes despentinades!!!

Joana dijo...

Els cabells esbullats,
les galtes vermelles
el cor encès...
Preciós!