domingo, 18 de julio de 2010

Una nit d'estiu


Recordo aquella nit d'estiu
els teus pits freds i humits,
la salabror dels llavis
portava l'aire de mar.


Platja de sorra fina
coca cola, rom i gel.

La teva veu tan ronca
com la remor de les ones,
em deia... unes coses
que ara no puc recordar.


Camisa blanca tan sols
un peu descalç em tocava.

No oblidaré mai més
el sabor dolç de la pell,
el pàtxuli dels cabells
i l 'escalfor del teu ventre.

Allà dalt a la terrassa del Rachdingue, clarejava
... i els amics ens trobaven a faltar.

11 comentarios:

sargantana dijo...

ohhhh...Deu meu!!
que bonic i sensual tot plegat!

fantastic!!

petons, senyor Pere

Carme Rosanas dijo...

Buf! que bonic, Pere,

Sensual també, i nostàlgic...

Jesús M. Tibau dijo...

salabror inoblidable

novesflors dijo...

Dies vius en el record.

Joana dijo...

Magnífic, un poema per a reviure'l a cada instant. Que no s'hi quede a la pantalla, cerca millor destí!!! Envial'l, no ho dubtes i sooooooort!!!

Vida dijo...

Ja ho diuen: recordar és tornar a viure-ho.

Joana dijo...

Venen ganes de pujar a la terrassa :)
Fa calor?

Francisco Javier dijo...

Paso a saludarte pere, y a desearte lo mejor, estoy un pelin atareado y el tiempo es oro, digamos muy ocupado, vuelvo a desearte lo mejor, un abrazo enorme.

Felices vacaciones de verano.

Mercè Estruç Faig Clic dijo...

els instants viscuts aquella nit saps que et perdurant en el record per sempre més.
Felicitats!!!

Rita dijo...

Quin plaer llegir-te, Pere!

Com diu la Joana, vénen ganes pujar a la terrassa... :-)

Noctiluques dijo...

Home... precisament, precisament... avui dia a la terrassa del Rachdingue... no hi trobaries aquest ambient del què parles... Quina pena que s'hagi perdut aquell encant.

Salut.