jueves, 8 de julio de 2010

El mirador



Este gran viaje de retorno a casa, se me hace cada día más largo.
Anduve lentamente para disfrutar de la riqueza del camino, para sortear y vencer sus peligros pero sobretodo para satisfacer mi curiosidad.
A veces me detengo en islas desconocidas, en lugares solitarios llenos de voluptuosidad y silencio, pienso en Itaca mi querida patria que me espera lejos al final del viaje.
Hoy contemplo desde el mirador, desde este santuario de paz junto a la amada Nausicaa, la belleza del camino que aguarda, su fascinación.
Disfruto las horas, el placer de un instante y mañana no sé que será de mí...




Vuelve a menudo y tómame,
amada sensación, vuelve y tómame
cuando del cuerpo la memoria se despierta,
y un antiguo deseo vuelve a pasar por la sangre;
cuando los labios y la piel recuerdan
y las manos sienten como que tocan otra vez.
Vuelve a menudo y tómame en la noche,
cuando los labios y la piel recuerdan...

C. Cavafis

11 comentarios:

novesflors dijo...

El camí està fet de moments. Preciosa idea.

Vida dijo...

Aquesta serenor...jo també voldria restar dins un mirador com aquest.

Rita dijo...

Molt seductor aquest mirador... :-)

Paraules maques, Pere!

Enric dijo...

De qui es aquesta obra
El Mirador ?

Carme Rosanas dijo...

Hauràs col·lecionat l'instant i això ja serà molt... no sé si serà prou per a tu.

Bona nit, Pere.

Pere dijo...

ENRIC
És una foto en una illa grega, el lloc existeix realment.
CARME
Tens raó, no n'hi ha prou amb col.leccionar instants, però aquests petits moments de pausa i contemplació poden ser màgics i ajuden a respirar ...

Bona nit a tots.

sargantana dijo...

jo tambe hi vull esser...
i poder cantar amb les sirenes,
i volar amb les gavines,
i guardar els meus moments i els meus sonriures dins un nuvol blanc...

una abraçada senyor Pere

Joana dijo...

Gràcies per recordar-nos kavafis!!!
Molt bonica la teua contemplació. Cat gaudir del cmí sense preocupar-nos el seu destí. passejar gaudint de les vistes que ens ofereix ens permet respirar aire pur, mentre que si en la nostra marxa sols estem pensant en arribar a la meta ens perdrem totes les meravelles, ni les veurem. millor doncs una passejada serena, sense cap altra preocupació.

Mercè Estruç Faig Clic dijo...

¿Que será de ti mañana? Mi respuesta es: continuaras siendo una persona inmensamente rica en sensibilidad, con una caja llena de buenas vivencias y con un mirador en la visera que te protegerá des las “catástrofes climáticas”
Una abraçada, Pere.

zel dijo...

Jo m'apunto a la idea de ser, en cada moment, plenament, per gaudir del que dóna allò que ens duu la vida, i, també troboel mirador preciós!

Clara dijo...

Sempre s'ha de gaudir del camí..!