miércoles, 28 de julio de 2010

Bloc Teatre II



Em paguen una misèria
per ensenyar les vergonyes,
sols sortiré a l'escenari
si el públic es despulla ...




Com un arbre nu,
com dibuix fet al vent,
com un arbre nu,
jo, l'ocell...

L'infinit tot d'un cop
i el silenci absolut.
Som el món sencer
i també el no-res...


Tanca els ulls: som esperit. Obre els ulls: som el cos...

12 comentarios:

Striper dijo...

Coi a ultima hora m'he adonat que al piano i a la veu estava el lluis Llach.

Joana dijo...

El llenguatge del cos també diu molt.
Bon estiu Pere :)

Vida dijo...

Tens tota la raó: si el públic no es despulla per què ho ha de fer l'actor? I si el secret es trobàs en deixar de fer teatre?

Vida dijo...

I avui duc tot el dia (quan pens amb mi i ara que t'he llegit a tu) amb aquesta frase dins el cap, la que una companyia de telefonia, Vodafone crec, tenia fa poc: "Somos lo que somos porque tú eres como eres"
Passa un dia feliç.

novesflors dijo...

Quin vídeo tan curiós. Un piano ben aprofitat.

Carme dijo...

No crec que el públic es despulli... :) més que res que no ha anat al teatre a fer això... l'actor, per què ha anat al teatre?

Pere dijo...

És el donar i no rebre.
És despullar-te davant dels altres i notar que les seves mirades et fan sentir més nu.
És entendre que el llenguatge del teu cos és l'expressio de l'ànima.
És ...

Bona nit a tots.

Vida dijo...

Pere, no saps, com t'entenc. Una abraçada de consol, si la necessites.

Francesc Mompó dijo...

Publique la teva proposta; moltes gràcies per participar. Si el penges et faré un enllaç al blog.
Salut i Terra

Noctiluques dijo...

Ostres, Pere!
És exactament el que volia dir jo amb el meu post de l'altre dia. Ahir et vaig contestar amb un altre http://atramuntanada.blogspot.com/2010/07/responent-al-sr-pere.html per explicar-t'ho més bé, però veig que ho tens clar.

Quan et despulles davant d'un altre et tornes vulnerable i quedes a la mercè d'aquest, si ell no ho fa. Però jo no em rendeixo i que per molts anys tingui la força de continuar despullant l'ànima.

Bon cap de setmana!

Joana dijo...

Quan la nit em somriu,
una teranyina de versos
despulla els meus ulls
mostrant la seua nuesa
als vostres.

Bona tarda Pere

sargantana dijo...

es cert que necesitem sentir-nos en igualtat de condicions..
encara aixis...mostrar-me em costa

perque soms tant complicats de vegades??
casuml'olla!!

un bes