viernes, 18 de junio de 2010

I la teva mirada


La teva mirada em recorda que no hi ha una sola llengua, una sola religió, una sola raça.
Només hi ha una cultura, la de l'home, la teva i la meva.
I m'espanta no tenir temps de conèixer, veure, escoltar, entendre i sentir tantes meravelles ...


I al matí, mig adormida
ni un traç més, ni una paraula
només la seva olor ...
(A la Carme 29 Maig)

Ocellet de maig
pit de rosella
ales de blat.

(A la Joana del Bosc 6 Maig)

Avui t'abraço tan fort
per donar-te un tros de vida
perquè el temps que jo no hi soc
sempre em tinguis dins del cor
i recordis que t'estimo.

(A la Joana de Llum 5 Abril)

Veig que em mires
però tanques els ulls
i ja no hi ets ...

(A l'Angels 7 Abril)

Nàufrag ...
un mar verd blau
em nega els ulls.

(A Clara 5 Maig)

I creixia cada dia
poc a poc
com un cargol.

(A Jesús M. 28 Maig)

Potser ...
Em falta la paraula
l'enteniment
la vida
i no ho trobo enlloc
.
(A Noves Flors 11 Juny)




Y tu "mirá"
Se me clava en los ojos como una "espá"...

De amores llora una rosa
Y le sirve de pañuelo
Una blanca mariposa

De tanto volar
Sedienta de tanto vuelo
En un charco de agua clara
La alondra se bebe el cielo, ay, ay

Aquella tarde de abril
Te dije vente conmigo
Y no quisiste venir
No te quisiste venir

Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá"
Se me clava en los ojos como una "espá"...

Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá"
Y mi tren de alegría se va se va
Y no tengo más sueño que tu "mirá"

Y tu "mirá" ...
Grillo de mis tormentos, rosa tronchá
Cuando sueño tus ojos de "madrugá"
Yo no puedo apartarme de tu "mirá"

Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá"
Se me clava en los ojos como una "espá"...

(La foto: Ojos negros de Tio Moy)

16 comentarios:

sargantana dijo...

Bon dia, senyor Pere
no se perque, pero es com si ahir aguesim sentit el mateix i ho aguesim expresat de dues maneres
veig alguna mena de lligams als nostres post's...
be, tan se val...m'agradem aquets ulls !!
un petó molt gran
i bon cap de setmana

Vida dijo...

Aquest post transpira amor, però la cançó massa tristesa. Troba el punt intermig, Pere. Passa bon dia.

Carme dijo...

Sempre ens faltarà temps per veure totes les meravelles... a vegades sembla dur, a vegades sembla un alliberament.

Que t'acompanyin les mirades boniques, avui. Bon dia, Pere!

montse dijo...

Sempre va bé una mica de tendresa per endolcir la vida.

Salut!

novesflors dijo...

Un post preciós. I uns cantants que m'agraden molt, feia temps que no els escoltava i ara mateix ho faré. Gràcies.

ROSA ARAUZ dijo...

Universos de Miradas.

Siempre agradecida Pere.

Besos afectuosos.

Clara dijo...

preciós!

CALPURNI dijo...

Les mirades poden tindre tants adjectius!

Mercè Estruç dijo...

la teva cultura, la seva i la de cada un de nosaltres.
com a persones úniques que som, també disposem d'una única cultura, alló que ens envolta i que ens permet actuar de manera única.
una abraçada

Joana dijo...

No sé on ha ant a parar el meu comentari, l'acabe de deixar però no surt.
Ho intente una altra vegada.
Que no t'abandones mai les mirades que no saben sols mirar, són les millors. les mirades de sols mirar, eixes no valen, cal mirar però per dins i sentir-se acaronat i estimat.
Gràcies per compartir la cançó, és molt bonica.

Joana dijo...

Mirades de colors...per què no?
Omplim-nos d'elles!bona nit Pere!

Airama dijo...

Hola,
Esa canción la escuché por primera vez en la banda sonra de Kill Bill.
Me gustó
Saludos

Carme dijo...

Pere, fa dies que et vaig enviar la invitació per aparticipar a la Roda poètica 2010 de Personatges itinerants. Veig que no l'has recollida, acceptada o com se'n digui. Et recordo que comencem el dia 1.

Fins aviat, Pere, bona setmana que comença!

Anónimo dijo...

Pere. Apuntet a la Roda Ooetica

Carme dijo...

Serveix encara l'adreça de la p. lola?

Carme dijo...

Moltes felicitats, Pere!