miércoles, 14 de abril de 2010

T'espero al matí


(Alba al Mareny, entre el mar i la terra d'arròs.)

Arribes al matí de puntetes
tan bonica, sense maquillatge
esvalotada, la cara mullada
i les galtes vermelles
ets com el sol a l'alba
com la brisa de garbí.


Tu no esperes veure'm despert
i jo no et pregunto res.


Veig quan te'n vas al vespre
sense fer soroll, de pressa
deixant ombres de colors
i rastres de perfums
tots els racons s'omplen de llum
d'olor a terra.


Sense tu la nit és llarga
i jo t'espero al matí.

Demà no vull veure't quan arribis
sense dormir, cansat
pensant en tu, tota la nit
i m'espanta la soledat
la boira dels teus ulls
el vent que t'allunya.

Ara matinejo poc
i de vegades no escolto quan entres ...




Atate a mi, a nadie más
no vas a deshacerte de mi, no vas a deshacerte de mi
respiro noche y día...
no vas a deshacerte de mi, no vas a deshacerte de mi
te ruego cariño, no me dejes
estoy sufriendo.
¡Chúpame las piernas ...estoy ardiendo!
¡Chúpame las piernas...de deseo!...

10 comentarios:

sargantana dijo...

plas..plas...plas....(aplaudiments)

fantastic, i tant dolç!!

Rita dijo...

És molt bonic el que dius aquí i com ho dius.

També tens els meus aplaudiments! :-)

ROSA LA ARAUCANA dijo...

Por favor, me encantaría poderte comentar, pero ya sabes.. soy andaluza y no entiendo el catalán ;)

Aún así, sé que tiene que ser maravilloso tu texto, como bien acostumbras.

Besos Luminosos

Francisco Javier dijo...

Me encanta Pj Harvey, es lo primero que he hecho al entrar a tu blog, escuchar el tema, y luego todo hay que decirlo, traducir el texto, y entenderlo, me ha descrito a la perfección, la conjunción entre canción, señorita de largas piernas y belleza despampanante. Versos encantadores.

Mañana no quiero verte cuando llegues
sin dormir, cansado
pensando en ti, toda la noche
y me asusta la soledad
la niebla de tus ojos
el viento que te aleja.

Muy bello.

PD: Con respecto al comentario de Rosa, mis respetos, pero yo antes de publicar un comentario necesito entender lo que pone, sino sabes catalán, muy fácil, traducción al canto, de mano de traductor google, muy práctico para todos los idiomas. Yo también soy andaluz.

Abrazos, feliz semana amix.

Clara dijo...

Quina fotassa!

Jesús M. Tibau dijo...

freda nit sense els seus llavis

Joana dijo...

M'encanta el teu poema, el lloc on situes l'acció el conec molt bé, crec que ja ho saps.

Has aconseguit un ritme magnífic amb la repetició regular d'estrofes. El poema resulta molt musical i aquesta musicalitat ens transporta cap a un estat de quietud molt allunyada del distànciament que es fa patent a la temàtica. Amb aquesta contradicció (calma/ allunyament) resulta menys traumàtica la pèrdua perquè es reviuen els instants màgics que ens regalen els records , que sovint tenen com a testimoni mut, la mar de fons, una mar molt especial envoltada de camps d'arrós.

Moltes gràcies m'has transportat cap el meu mar en questió de segons i m'has fet recordar el romanticisme que navega entre la remor de les seues aigues.

Ps: El mar del bosc, aquesta vegada era un que tens més a prop.

Bona tarda, Pere

Jaume dijo...

Tiu!!!! Em sembla genial que coneguis a la Pj Harvey, és una de les millors veus femenines que hi ha en el panorama Indie actual!!! Moltes felicitats pel blog!!!!

Una abraçada!!!

Enric dijo...

Hermanamiento andaluz catalán paseando por calle Arquímedes.
Somos iguales, mismo origen: griego, romano, fenicio, árabe,judío, heredamos lo mejor de cada civilización.
Petons.

Enric dijo...

Pere Joana El Mareny teniu moltes coses en comú.
Us coneixeu ?